Es creen estratègies, es fan documents i fulls de ruta, discursos i discusions per si un és més troskista o més maoista o directament liberal, o si el color de l'estalada ha de ser rosa o verda, però de cop i volta tot això s'esfondra com un castell de sorra i el que marca l'agenda sobiranista és una consulta (que no referèndum) d'un bonic poblet costaner, gràcies també bàsicament a la resposta garrula d'un Estat de delinqüents. Doncs sabeu què us dic, que malgrat l'independentisme sempre funciona a estracanades i no amb una estratègia marcada, endavant les atxes amb les consultes municipals (amb intel·ligència i jugant bé les cartes), però endavant, i que passi el que Déu vulgui. Pressionant per baix amb aquestes consultes posant en escac la democràcia espanyola, i apretant per dalt amb la Llei de Consultes encara arribarem més lluny del que ens pensàvem.
Artur Mas, i que no serveixi de precedent, té tota la raó quan diu que tot plegat ha agafat una volada inesperada i desproporcionada, jo li contestaria però que ara mateix el que em fa més por de tot plegat és que les tesis i les idees que va marcar l'Àngel Colom en el míting d'Arenys de Munt, com a representant de CDC, siguin paper mullat pel seu partit per la mateixa raó de que tot s'ha precipitat de cop i volta. Vindran els tremolors de cames ara la Casa Gran del catalanisme? Ho veurem en breu. Espero i desitjo que no sigui així, puix ja hem vist que amb unitat ferma podem arribar a fer molta por, més por que la lluita armada del País Basc. Reflexioneu-hi.
Sobre el míting unitari del passat dia 5 a Arenys, on jo hi vaig ser present també, només us diré que va ser absolutament emocionant, històric i molt ben fet. La conclusió que hi trec de l'històric acte és que aquella foto insòlita de totes les branques del sobiranisme polític català junts sota el gran objectiu del nostre poble, és la única formula que pot fer trontollar l'Estat espanyol.
Que discutim i tinguem visions diferents? Evidentment! Que governem a ajuntaments, Generalitat o a on sigui amb qui ens convingui en aquell precís moment? Està clar. Que fins hi tot ens separem i fem escissions? Fantàstic! Ens hem de treure aquesta maleïda idea stalinista del partit únic. Si una parella es separa és perquè no s'aguanta, si segueix unida llavors van mal dades. La gent ha de fotre el que vulgui i fer les capelletes que vulgui, però sense posar traves a l'altre i menys anar-hi en contra, llavors uns i altres respirarem millor, viurem més feliços i treballarem més bé, fins que ens trobem al final dins l'objectiu compartit, com va passar a Arenys.
Doncs això, aprofito aquesta reflexió, per reclamar al conjunt del sobiranisme català, que en aquest 11 no fem més el freaky muntant drames a la grega i espectacles garrulos, i que cadascú visqui la Diada amb reivindicació, alegria i tranquilitat. Entre tots ho farem tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada