Independència intel·lectual

El pensament espanyol és mort. No vull dir que no hi hagi espanyols que pensin, sinó que el centre intel·lectual d'Espanya ja no té cap significació ni eficàcia actual dintre del moviment general d'idees del món civilitzat. Per això nosaltres, que tenim cor de seguir dintre d'aquest moviment general, hem de creure arribada a Espanya l'hora del campi qui pugui, i hem de desfer-nos ben de pressa de tota mena de lligam amb una cosa morta.
Això no ha de costar gaire envers les manifestacions superiors de la intel·ligència, perquè d'una part el centre intel·lectual d'Espanya ja en produeix ben poques, i d'altra part la nostra vocació i la nostra educació lliure i personal ja ens n'aparten, d'aquell centre (...)
Pensem que el dia que Catalunya s'hagués deslliurat del teatre i de la premsa de Madrid (i de la d'aquí que encara es fa a la madrilenya), la nostra independència intel·lectual estaria molt avançada; i que el dia que la nostra independència intel·lectual siga complerta, lo demés serà lo de menos, i Catalunya formarà part d'Europa.

Joan Maragall i Gorina, any 1897.

No tinc paraules sobre això.
Només dir que veient el Maragall d'ara i el d'abans m'agafen ganes de plorar. Que el pijo de St. Gervasi i tota la seva patuleia pseudo-catalanista del PSC, vegi ara la llum després de 30 anys marejant la perdiu i fent la puta i la Ramoneta, donant cova al socialisme espanyol i el multiculturalisme filofeixista ficat a casa nostra, no em dona absolutament cap mena de credibilitat. Si volen anar de catalanistes ara que vagin a picar pedra, tal com hem fet nosaltres tota la vida.

Felicitats Grenlàndia!

Grenlàndia ha votat a favor de tenir molt més autogovern i ha obert la porta a la seva independència política. Aquesta nació amb uns 80.000 parlants de la llengua inuit i Dinamarca, han ensenyat al món que en aquesta vida es pot viure en pau i en radicalitat democràtica, talment com persones civilitzades i intel·ligents.
Nosaltres no tindrem tanta sort com ells, enfront nostre només tenim que intolerància, garrulisme i misèria mental. Per no parlar del nostre, famós arreu del món, autoodi i vassallatge.
Llàstima que aquest exemple de saber fer queda massa lluny i no arribarà a les ments malaltisses d'aquest nostre dissortat país.

FELICITATS GRENLÀNDIA!!!!!!!!

El MODernisme ja ha florit

El dissabte passat a les terres del Vallès Oriental, el MODernisme va florir i sobretot va tornar a renèixer.
No és que ressuscités en Gaudí o en Russinyol, és que una colla d'il·luminats (primera coincidència amb els mestres Modernistes) van organitzar el primer Aplec de cultura Mod en clau aborigen. Allò va ser una prova pilot un experiment si voleu, una prova per fer florir i per mesurar quina capacitat de convocatòria podia tenir una subcultura basada en l'avantguarda, el Pop-art, la mediterranietat passada pel sedàs anglès, en definitiva, pel bon gust, per les Vespes i les Lambrettes i per la música amb molta ànima.
La cosa va rutllar, de veritat, l'excursió fatxenda pel Vallès rural amb les motos va ser digne i agradable, l'ambient durant tot el dia va ser exel·lent, es notava que la gent volia i estava a l'alçada de les expectatives que s'havien creat, i això evidentment es va notar en l'explosió musical i ambiental que hi haver a la nit en el concert.
Des de la meva humil responsabilitat en la organització d'aquest event, dono milions de gràcies a tota la gent que va fer possible l'aplec: als scooteristes, al bar Capi, als grups musicals i a totes i a tots que vau confiar en la cultura MODernista aborigen.
Fins l'any que ve.
Salut i modernor!

Gaudí!!!

Avui l'avantguarda MODernista i underground catalana farà història.

1er Aplec Modernista Vallesà

Senyores i senyors, aquest dissabte la farem ballar ben grossa i aquí teniu la prova del delicte.
La refundació i el renaixement del moviment Mod català ja té cita històrica:

APLEC MODERNISTA VALLESÀ
22 DE NOVEMBRE
-La Garriga (Vallès Oriental)-

L'ESCUTERADA TORRISTA:
Una excursió fatxenda de Vespas i Lambrettas pel Vallès rural.
Trobada a dos quarts de dotze del migdia davant del Casino de La Garriga. Passeig, núm. 99
Inclou un vermut a Caldes de Montbui, un bon dinar a Riells i un souvenir de la trobada.
Confirmar assistència abans del dia 20 de novembre al correu: torrisme@gmail.com

LA FESTA SONADA:
Es tractarà d'una festeta amb música en directa i enllaunada on l'excusa única i principal serà la presentació d'una recopilació en forma de cd de bandes nostrades dels anys seixanta de ie-ie, soul, garatge i pop.
Una joia! Us ho perdreu?

ICV els aixecacamises

Avui s'acaba un altre termini, el que havien acordat en un dia calorós d'estiu a la terrassa d'un restaurant de Vilanova, en Saura i la vice-presidenta d'Espanya.
Què va aconseguir ICV amb aquella notícia estrella? Trair el front català de partits i un país sencer.
Què va aconseguir De la Vega? Que el seu president no hagués de donar explicacions al congrés espanyol.
Resultat: Catalunya perd i Espanya guanya altre cop, i en aquest cas sense res a canvi, pur engany. Només per això, aquest snob de baixa estofa hauria de desaparèixer del mapa polític per incompetent i traïdor, però no, com que aquests comunistes es creuen que ells sempre tenen la raó i van per la vida amb un aire professor pedant que inculca a la gent el camí correcte a agafar, trauran un declaració dient que ells no tenen la culpa, mai! que ells són els bons i els altres els que no en saben, i així tornaran a quedar-se cofois pensant-se que estan fent un favor a Catalunya. I qui dia passa any empeny, i ja en portem 300 fent el pallús.


BURRO!!!!

Felicitats!

Avui trencaré la idiosincràsia d'aquest bloc i faré un post dedicat a dues persones, a dos bons amics, dos amics que demà celebren l'aniversari amb una festa d'aquestes que en podríem anomenar socials.
Aquests, no són d'aquells amics que ens podem trobar cada dos per tres al bar del poble o que són de la colleta habitual, són d'aquells tipus d'amics que ho són perquè els hi dona la gana, per afinitats ideològiques, per mogudes i per costums similars, malgrat les trobades siguin escasses. Potser per això ens aguantem o potser això té més mèrit que mai.
Amics de pedra picada, incasables en el treball per a l'alliberament nacional i personal, en definitiva amics del rotllo.

FELICITATS XAVI I ROGER!



Sempre ens quedarà qualsevol racó d'aquest dissortat territori per seguir vivint i fent xerinola pensant que som normals, o sigui catalans i prou.

Vota el veto ERC!

Mentre el poble català, cansat i desmobilitzat, espera la sentència del TC sobre l'Estatut i els sobiranistes esperem en candeletes que ens el tombin definitivament, al Senat espanyol es lliurarà la segona batalla per la dignitat.
CiU amb mala gana, posarà un veto als pressupostos (nefastos per Catalunya) de l'Estat bàsicament per fer d'oposició, els nacionalistes espanyols d'esquerres (PSC-PSOE) evidentment votaran a favor, ICV... pse, no m'importa, i ERC s'ho està pensant. Tal com molt bé explicava el diari Avui, el PSOE al Senat a diferència del Congrés, pot tenir seriosos problemes perquè si tant sols Esquerra vota a favor del veto, els pressupostos no es podran aprovar i hauran de tornar al Congrés on allí segurament es tornaran a aprovar sense problemes, amb la inestimable ajuda dels gallecs i els bascos. Si home! aquells que apostaven tant per solucionar el seu problema polític tacat de sang, però que han acabat acceptant uns quan millonets més i donar suport als seus botxins.
Quin és el dilema doncs per a ERC? Si vota a favor dels pressupostos, pot guanyar temps per negociar encara més amb el Solbes i treure'n escorrialles, si vota pel veto, s'acaba la negociació i els pressupostos es tornen a aprovar tal com estant al Congrés.
En política, jo entenc i fins i tot prefereixo la practicitat i detesto els somiatruites, però és clar, quan ja portem massa temps aguantant mentides i enganyifes per part d'Espanya, potser haurà d'arribar un dia que ens haurem de plantar-nos, i presentar-nos al camp de batalla amb l'arma cargada i no amb una pistola d'aigua.
Ho sap tothom i és profecia que, encara que negociem fins a l'últim minut sempre acaba guanyant la banca, o sigui Espanya, i acabem desgastant el país i l'electorat, en canvi si et plantes, pots començar a donar la sensació que amb Espanya ja no s'hi pot ni negociar ni pactar, que és precisament el que ells han volgut sempre, i per tant, pots jugar a donar a entendre que la única sortida ja no és demanar més sinó prendre el que és teu.
Vota el veto ERC!

Nota de premsa de la Platafotrma Pel Dret de Decidir

LA PDD VALORA MOLT POSITIVAMENT L’EXPERIÈNCIA
DE LA CONSULTA DE LOKARRI A GERNIKA


Durant el darrer cap de setmana, 40 persones voluntàries de la PDD (representants d’entitats i nuclis locals d’arreu dels Països Catalans adherits a la Plataforma) han participat a la consulta popular organitzada per Lokarri.

La PDD ha acomplert, amb aquesta activitat, dos objectius. En primer lloc, donar suport i col·laborar activament amb l’organització pacifista i promotora de processos democràtics i, en segon lloc, copsar de primera mà l’exercici i la posada en marxa d’una consulta popular.

L’experiència viscuda a Gernika esperona la PDD a continuar treballant en la reivindicació del dret de decidir i en la promoció de consultes populars que permetin al poble i als pobles decidir sobre qualsevol qüestió que afecti el seu futur. En aquest sentit, la propera sentència del Tribunal Constitucional podrà ser una bona ocasió per forçar i promoure un vertader procés democràtic del poble de Catalunya. La PDD considera que la sentència dels 12 jutges del TC en contra d’una decisió del poble – que es va pronunciar durant el referèndum - és rotundament antidemocràtica i, per això, no descarta emprendre accions en la línia del que ha pogut observar aquests dos darrers dies.

La PDD vol sortir al pas també d'algunes informacions inexactes publicades darrerament. Quan parlem de la celebració d'una consulta popular en cap cas estem fent referència a la validació de l'Estatut actualment recorregut davant del TC. La PDD ja ha manifestat que el cicle autonomista està exhaurit i, per tant, la consulta (que caldrà definir en contingut i moment) haurà de permetre per fer avançar nacionalment i socialment el nostre país.

La PDD continuarà mantenint contacte amb els altres observadors internacionals que han participat a la consulta i estarà en contacte amb totes aquelles entitats i partits polítics catalans que puguin estar d’acord a promoure consultes populars.

Cloenda del Correllengua'08 a Perpinyà: "Esborrem el Tractat dels Pirineus"

Per desè any consecutiu, la Federació d'Entitats en Defensa i Promoció de la Cultura Catalana, el Casal Jaume I de Perpinyà, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL), l'Agasalla i l'Institut Font Nova organitzen conjuntament la cloenda del Correllengua a Perpinyà, coincidint, aproximadament, amb la diada de la Catalunya Nord, enguany dissabte 8 de novembre. Aquesta cita ineludible en el calendari nacional creix cada any en participació i mobilització i esdevé un clam per la recuperació dels lligams històrics entre el nord i el sud de la nostra nació.
El 7 de novembre del 1659 es va firmar el Tractat dels Pirineus, entre les monarquies francesa i espanyola, pel qual s'imposava a Catalunya una greu divisió i fractura territorial traduïda en la cessió dels comtats catalans del Rosselló (Conflent, Capcir i Vallespir) i la meitat de la Cerdanya a França com a resposta per l'aixecament català de 1640. Un pacte que violava les lleis i constitucions catalanes que havia jurat respectar el monarca espanyol Felip IV.

La Catalunya Nord, malgrat els intents d'assimilació francesa, ha mantingut sempre un sentiment de catalanitat que li ha permès de sobreviure. Avui en dia, encara queda prou gent per promoure la llengua i la cultura catalana, per demostrar que el futur d'aquesta part del país es troba en la unitat amb la resta de territoris catalans.

CONVOCATÒRIA
Refusem un país partit, esborrem el Tractat dels Pirineus.
Fa 349 anys Catalunya Nord va ser annexada al Reialme de França. El 7 de novembre d’aquell any, a l’Illa dels Faisans (País Basc), Felip IV i Lluís XIV van signar el tractat dels Pirineus, que donava el Comtat del Rosselló i part de la Cerdanya als francesos. Pels nord-catalans, la conseqüència més greu no va ser el « canvi de propietari » però més aviat la separació amb la resta dels Països Catalans. Vam ser doncs, la primera part dels Països Catalans en perdre els nostres drets i a patir la repressió contra la nostra llengua, la nostra cultura i en general el nostre poble. A finals del segle XVII els Angelets de la Terra s’alçaren contra les primeres imposicions econòmiques de França que volien fer pagar un impost de la sal. Però no fou fins al 1700 que un edicte reial posà per escrit una prohibició explícita de la llengua catalana en la totalitat dels àmbits legals o jurídics. El català era relegat a l’ús de carrer, començant així un llarg camí metòdic per a matar la llengua i el seu ús social.Mica en mica, les fronteres de l’actual Europa és van anar consolidant, i la que hi ha entre els estats francès i espanyol també. Així, és trencaven progressivament alguns dels lligams històrics entre el Nord i el Sud de l’Albera., malgrat que alhora no deixàvem de ser propers i estar vinculats.



Catalunya Nord, avui

Des d’aquell tractat fins avui en dia, les coses han anat canviant. Les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i l’Alta Cerdanya constitueixen el département dels Pyrénées Orientales. Una unitat administrativa dins de l’Estat francès, que no ens permet als nord catalans decidir sobre el futur del nostre país, ja que se fa des de París, amb una visió centralista i jacobina.Tot i que se’ns vol fer creure que « le Roussillon s’est donné à la France », els nord-catalans sempre han defensat el seu lligam a la resta dels Països Catalans. I avui en dia, malgrat que el català continua sent considerat per les autoritats una llengua de segona, i que la situació del país continua sent difícil per als treballadors, la societat civil segueix present per a defensar el que els nostres càrrecs electes, rarament defensen: la catalanitat, no folkoritzada, d’aquest poble.


Programa
Plaça de Catalunya
14h gimkana de la mainada
16h sortida de la manifestació
17h parada al Consell General
18h lectura del manifest i himnes al Castellet
20h15 marxa de les torxes del Castellet a la Casa Musical
21h concerts Casa Musical amb
Mus-CAT,
100 gr de Tête,
la Gossa Sorda
(5€ l'entrada)

L'humor català

Guillem de Berguedà, Frederic Soler, Pitarra, Francesc Pujols, El Papitu, Rafael Moragues "Moraguetes", L'Esquella de la Torratxa, El Bè Negre, Capri, Miki Moto, Les Teresines (La Cubana), Teatre de Guerrila...
L'humor d'un poble, d'una terra; una manera de ser, de fer i de sentir; una manera de ser diferents.
Aquí teniu uns exemples de Pujols sobre l'humor català, o altrament dit, irònic, absurd, intel·ligent i casolà.

Al jardí de l'Ateneu, Francesc Pujols contempla filosòficament la laboriosa manera de caminar d'una tortuga, i resumint les seves cavil·lacions exclama:

-Avui ja no se'n fan, de coses així...


Durant un viatge en ferrocarril, un company
de departament li va preguntar
quan arribaven a una estació:

—Em podria dir quina població és
aquesta?
I Pujols va contestar:
—Manresa, com el seu nom indica.


Trobant-se amb el seu gran amic Josep
Maria de Sagarra, Pujols olorava el clavell
que normalment duia a l’americana.
Després d’una estona el va agafar i, oferint-
lo a Sagarra, va dir-li:
—Té, poeta: acaba-te’l
—No es preocupi... Ja matarem un bròquil.


Un ateu deia a Pujols que ell no podia
concebre, de cap manera, l’existència
d’una altra vida.
—A vós us estranya que existeixi una
altra vida –li contestà Pujols– però a mi,
el que realment m’estranya, és que existeixi
aquesta.

Explicaven a Pujols les enormes dificultats
que passava un dels seus amics per
poder anar vivint i guanyar-se mitjanament
la vida.
—Pobre noi –va dir Pujols–, una cosa
tan trista com la vida, i que a més a més
se l’hagi de guanyar...


No tinc més paraules...

Foto: Frederic Soler, Pitarra.

YES, HE CAN!

Que no ens el matin!

Enjoy Obama!

Avui el planeta es mourà, no només materialment sinó mentalment. L'estat d'estats més poderós del món celebra una de les eleccions més emocionants i segurament més importants de les últimes dècades. Els fets ho avalen; canvi de mil·leni, nova era, la crisi econòmica més greu des del crack del 29, canvi climàtic...
Doncs bé, avui el candidat blanc a la presidència dels EEUU pels republicants conservadors McCain, i el candidat dels demòcrates liberals Obama, lliuraran batalla a les urnes, demostrant així un exercici mundial de normalitat democràtica. Això semblaria una fotesa, però podeu estar ben segurs que en els temps actuals que vivim, que això passi al país amb més poder del món, per si sol ja és una victòria humana.
Jo, com que sempre em mullo, detesto el no sabe no contesta, evidentment aposto pel mal menor, Barack Obama. Ho reconec, és un paio que em cau bé i considero que un negre de president als EEUU, no només aportarà més sensibilitat a la política mundial, sinó que curiosament, després de segles de tràfic d'esclaus negres i de racisme brutal contra ells, aquest fet per a mi, ja significa justícia còsmica.
Però, ai las, no espereu, com fa l'esquerra pija europea, que Obama arregli el món en un tres i no res, no espereu que sigui un farsant sociata europeu com el mentider ZP, per sort és un liberal anglosaxó. Obama farà el què podrà, tenint en compte el món que tenim jo no n'espero gaire, però segur que aportarà aire nou i maneres de fer més obertes i justes que el cowboy que hi havia fins ara a la Casa Blanca.
Per a mi, i crec que pels catalans, Obama és una bona oportunitat perquè el món i sobretot la vella Europa infectada pel jacobinisme francès, entengui que el federalisme real, el dret de decidir, la radicalitat democràtica, l'economia lliure de mercat justa per a petites i mitjanes empreses, en definitiva el liberalisme social és un mal menor per no ser tan sapastres.
Tot això ho dic perquè quan arribi l'hora del nostre referèndum l'ajut americà segur que costarà menys que l'europeu, bé, ara ja costava menys...
Com diríem aquí: Pit i collons Obama!

Monarquia?

Jo, igual que el gran genealogista i heraldista català Armand de Fluvià, penso que la monarquia, sigui quina sigui, té una sèrie condicions per existir, sinó no té sentit, malgrat jo pensi que amb condicions o sense la única sortida que ells tenen és la via francesa.
Per això, el príncep del regne d'Espanya no s'hauria d'haver casat mai amb una plebeia, i sa mare mai hauria d'opinar sobre política i temes socials. Si fan això com la resta dels mortals, doncs que no siguin monarques, puix si actuen com a gent normal ja no te sentit que siguin un tipus de gent amb condició de cap d'estat sent elegits no democràticament, o sigui per herència.
El que no pot ser és juguin a dues bandes, tot i que d'aquest manera (molt espavilats), fan que milers i milers de persones d'aquest país de garrulos, no es declarin monàrquics sinó Joancarlistes, amb la típica excusa, tal com me la va dir un sociata, que el rei és modern, democrata i bona persona, no molesta. Quines penques, segur que tota aquesta colla de malcriats són els mateixos que han criticat el cotxe del Benach, mentre la família de la sang blava es passa la vida vivint de gorra.
Ja ho sabeu, per ser normals ens cal una república federal dels Països Catalans, mentrestant, seguirem sent uns freaks que ens agrada més viure com uns perdedors.

La PDD amb Euskal Herria

EL 9 DE NOVEMBRE LA PDD PARTICIPARÀ EN LA CONSULTA POPULAR ORGANITZADA PER LOKARRI AL PAÍS BASC

La Plataforma treballa des de fa 2 anys per promoure el dret de decidir i el seu exercici. La possibilitat de dur a terme consultes populars és una competència que, ara per ara, depèn de l’autorització de l’Estat espanyol.

Davant d’aquesta impossibilitat la societat civil busca solucions amb el convenciment que l’exercici del dret de decidir és la base de la participació democràtica.

El dia 9 de novembre, l’organització pacifista Lokarri (www.lokarri.org) organitza a Gernika una consulta popular amb la pregunta: “¿Considera usted conveniente y legítima la convocatoria de consultas populares para impulsar el proceso hacia la paz y exigir un acuerdo político para convivir democráticamente y sin exclusiones?” (www.gernika2008.org).

Fruit dels contactes que mantenim amb Lokarri s’ha acordat que una delegació catalana de la PDD hi serà present perquè considera que és fonamental que qualsevol poble pugui decidir sobre les qüestions que afecten el seu futur. Per tant, un grup de 50 catalans i catalanes, entre els quals membres de les principals organitzacions socials catalanes, viatjaran a Gernika amb l’objectiu de participar com a voluntaris i poder copsar de primera mà l’exercici de la consulta popular.