dissabte, 5 de juliol del 2008

La Rumba que tomba


Entremig de la bogeria d'aquest cap de setmana anant amunt i avall, que per a mi va encetar-se el passat dijous tocant amb el Belda al Senglar Rock (Lleida), encara he trobat una calorosa hora morta just abans d'anar a tocar a Manresa per explicar una emoció del dia d'ahir.
Deixant a part els més de 300 Kilòmetres i les dues actuacions que ahir vam fer jo i la meva parella de fet laboral, el Marc Xerramequ, en l'actuació dels Dijous Paella a Terrassa vaig fer realitat un altre petit somni a la vida: tocar amb un històric de la Rumba catalana, el millor ventilador del món (amb el permís del Peret), un gitano de la nissaga dels Salazar de Lleida molt agradable, simpàtic i divertit. Estic parlant evidentment del Rafalito de Mataró, l'ànima dels Ai Ai Ai, músic del Gato Pérez, al cel sigui, i també guitarrista dels Patriarcas de la Rumba.
És un tren, una màquina que aguanta i fa tirar endavant a una banda de set músics, amb el seu ventilador guitarrístic i la manera que té de tocar els bongós, fa que tot sigui més fàcil i sobretot un luxe compartir escenari amb un crack mundial de la Rumba catalana. Està clar això, els millors del món fent rumba catalana són els gitanos catalans, i els Dijous Paella ara tenim la sort de comptar amb un dels millors per fer uns quants concerts.
No us ho perdeu, si teniu l'oportunitat de veure un concert nostre i esteu de sort que ell hi sigui, podreu disfrutar i veure com es toca l'autèntica i original Rumba catalana.