Jo ja he apostatat, i tu?

Doncs això, encara que algú li costi de creure, jo ja he apostatat. Encara que a vegades no ho sembli, les meves conviccions són molt fermes des de fa molt de temps. I és que no es pot aguantar més la farsa de la institució catòlica ni de cap altra religió. I en tot cas, si alguna creença hauria triomfar, seria la religió científica d'arrel catalana, la que va començar el gran Ramon Llull, va continuar en Ramon Sibiuda, i va acabar el savi de Martorell, en Francesc Pujols. El món aniria millor, i a sobre els catalans ho tindríem tot pagat.
Aquí teniu el manifest que li vaig entregar al bisbe de Vic, Mn. Romà Casanova i Casanova, aquesta és una declaració estàndard que córrer per internet menys els punts 5 i 6, que són d'invenció meva. No cal que us digui que si voleu apostatar, podeu agafar el meu model, si no us sembla massa extravegant, que no ho és, és clar!
Visca el cristianisme cultural! i visca les esglésies romàniques!
Mori el xiringuito catòlic!
Paraula d'anarcocarlí.

DECLARACIÓ D’APOSTASIA;

A l’atenció del Bisbe (nom i cognoms) D. __________________________ ________ titular de la diòcesi de (població) _________________________ _________.

Jo, (nom i cognoms propis) D. ___________________________________, amb DNI nº _____________________, major d’edat i resident en la població de (població propia) _______________________________, en la que segons em consta vaig ser batejat el dia _ _ / _ _ / _ _ en la parròquia de (població) ____________________________ pertanyent a la diòcesi indicada, actuant en nom i interès propi i en ple ús de la meva lliure i espontània voluntat,

MANIFESTO:

1. Que vaig ser batejat en la fe catòlica com a conseqüència d’una decisió presa per altres persones sense que aleshores, a causa de la meva edat, intervingués la participació de la meva pròpia voluntat, i sense disposar de llibertat ni consciència suficients per a emetre un judici sobre les meves conviccions personals.

2. Que les meves conviccions filosòfiques no es corresponen amb les d’aquelles persones que, de bona fe, varen considerar llavors que havien de batejar-me.

3. Que després d’haver meditat durant els temps suficient sobre el significat de la meva pertinença a la fe catòlica, no trobo cap pretext per continuar pertanyent a l’Església Catòlica, contradient la meva voluntat amb l’adscripció a aquesta institució.

4. Que la fidelitat de la pròpia consciència és un dret constitucional inalterable reconegut per la legislació mitjançant l’article 16 de la Constitució Espanyola, a la qual cap entitat privada o pública pot oposar-se.



5. Que per les reiterades actuacions de la institució de l’església catòlica contra els drets humans: prohibició del preservatiu, tenint en compte la mortaldat de la SIDA sobretot a l’Àfrica, la negació de l’avortament a dones violades en guerres per soldats, o no acceptar un fet absolutament normal en l’ésser humà com és l’homosexualitat... Com a ésser humà se’m fa impossible continuar formar part d’aquesta institució.



6. Que com a català no puc admetre les ofenses continuades a la nació catalana de l’església catòlica o amb l’ajuda directa d’aquesta: Inquisició, genocidi cultural i humà als germans Occitans (càtars), nacional catolicisme franquista, continuades ofenses lingüístiques del seu representant a l’Estat Espanyol.

7. Que, per tant, rebutjant al catolicisme, em considero incurs en apostasia tal com la defineix el cànon 751 del Codi de dret canònic, motius pels quals,


SOLICITO:

Em sigui reconeguda per l’Església la condició d’apòstata, deixant de contar-me entre els seus fidels i de considerar-me catòlic a tots els efectes – fins i tot els estadístics -, incloent, si fos necessari, l’oportuna anotació d’apostasia en el Llibre de Baptismes i qualsevol altre registre eclesiàstic, i que per aquesta declaració expresso, fent ús del legítim dret a disposar lliurement del les conviccions morals, ètiques i religioses.

A (població) ____________________________, a _ _ / _ _ de 200 _.


Signatura;