Això és MODernor

Obro el meu primer post dedicat al MODernisme, ja tocava i ja en tenia ganes. Ho faig per transmetre una sensació que jo i altra gent del meu entorn estem palpant, estic parlant concretament de certs moviments en l'escena Mod de casa nostra. No ho sé, potser és una percepció meva, però llegiu i reflexioneu.
L'aparició i l'esclat de la fornada indie catalana amb tocs molt MODernistes des de fa uns quants anys amanit amb un festival magnífic com és el PopArb, la revifalla del món scooterista (i no estic parlant de les maleïdes jaquetes i bolsos Vespa que porta la canalla, per favor), el redescobriment per part de força gent del Pop català dels seixanta (Eurogrup, Maria Cinta, Betina, Els 4 Gats...), malauradament amagat i oblidat pel franquisme i per la generació rock català dels 90, la reivindicació de discos i artistes molt Pop dels setanta (Dioptria, Sisa, Om...),però sobretot, és parlant amb gent de l'escena de tota la vida, que fa que es noti un cert ambient revivalero molt nostrat.
No ho sé, potser són cabòries meves o les ganes de veure-ho, però us posaré tres exemples: L'amic Miqui Puig (per mi i no em fa vergonya dir-ho, icona Mod de casa nostra) quan fa les seves sessions de Punxa Disc, no li costa gens, per exemple, posar la Núria Feliu o el Sisa. Una altra cosa molt recomenable és el web www.magicpop.cat, per a mi la millor pàgina de culte Mod de Catalunya, on es pot respirar també aquesta nova MODdernor.
L'últim que m'ha passat, va ser ahir, en un concert de Mishima a La Central de Vic, tot un luxe, un concert íntim i elegant. Allí ens vam concentrar com qui no vol la cosa tres o quatre amants de la cultura scooterista i soulera, i sense haver quedat prèviament. Ja em perdonareu però, Mishima, Vic i Mods costa de lligar, no?
Bé, i tal com diria aquell conill de la costa oest dels EEUU, això no és tot amics, ja n'anirem parlant de tot plegat. I lo bé que ens ho passem.