Vinga va, ja tenim el fil a l'agulla.

El que va passar ahir a Barcelona es pot qualificar certament d'històric, bàsicament perquè tal com va dir en Jordi Portabella en la roda de premsa de valoració dels resultats, ara el sobiranisme ja no és una anècdota, ara és una massa crítica important. Ahir en els antics locals del CADCI on estàvem concentrats els organitzadors (per cert, la mateixa sala on es va fundar l'any 1922 Estat Català), vam tenir aquella sensació d'estar escrivint almenys, un important paràgraf de la història nacional del nostre poble, un petit tros de la història que fruit d'una estratègia traçada d'uns anys ençà ens ha permès, crear més base social sobiranista gràcies a una intensa pedagogia, tenir èxits electorals independentistes, manifestacions massives a favor del dret de decidir, i finalment unes desiguals però importants consultes populars; tot plegat amb l'objectiu d'iniciar la transició per a la separació política definitiva durant els propers 10 o 15 anys.

Era precisament aquesta la sensació que comentàvem amb en Jordi Creus tot cofois pujant la Rambla barcelonina amb tota una colla més després del recompte, i és que ara, amb l'última consulta a la capital del país, es tanca un cicle de pressió popular que ha aconseguit portar el debat de la relació de Catalunya amb Espanya dalt de tot de la palestra, fent que aquesta mateixa societat hagi presentat en safata a la classe política catalana, el contenciós i la resolució del conflicte polític que l'Estat manté amb Catalunya. Ara ja està, ara ja no hi ha retorn, ara ningú pot xiular i mirar cap una altra banda, ara tots els partits polítics i ens socials del país estan abocats a solucionar el futur polític -i econòmic- de Catalunya, tan els que volen ser un país normal, com els que volen continuar sent una administració més d'un Estat aliè a la nostra realitat.

És cert però que la societat no està madura del tot, tan cert com que al Parlament encara no hi ha majoria de diputats independentistes -68-, un fet que molts votants s'hauran de replantejar seriosament. D'altra banda però, sí que per fi ens hem carregat de raons pragmàtiques que convencen a la gent, també hem portat a l'atzucac el federalisme i l'autonomisme il·lús i hem vençut als que ens volien com a una simple joguina política. I és que els resultats d'ahir no són números (molts opinadors l'erren quan valoren només les xifres) són sensacions imparables i molta feina feta, l'èxit d'ahir és posar deures al Govern de la Generalitat, i sobretot l'èxit d'ahir és un espectacle de democràcia i sentit comú enfront els silencis covards i antidemocràtics.

Dades a tenir en compte de la jornada d'ahir:

- Un 21'37% del cens legal va votar a Barcelona
- 32% és el percentatge que es va assolir ahir en el conjunt dels 20 pobles que també van fer consulta.
- Han votat en total 885.000 persones a Catalunya en 554 municipis dels 947 que hi ha al Principat. Amb uns resultats espatarrents a favor de l'opció Sí.
- Aquesta xifra és superior als vots aconseguits pel PSC i Ciudadanos junts a les últimes eleccions al Parlament.
- A Barcelona van votar 257.645 persones, 18.000 vots més que el PSC i ICV junts a les eleccions municipals.
- Cada vot de la consulta per la Diagonal va costar 17€ al contribuent, per contra, cada vot per BCN Decideix ha costat 0'31€ que ho han pagat els voluntaris.
- Una última informació relacionada amb el sentiment independentista a tenir en compte: http://www.directe.cat/noticia/144340/l-enquesta-mes-fiable-fins-ara-certifica-que-l-independentisme-es-majoritari-a-catalunya

Una imatge d'un servidor amb un bon amic que resumeix a la perfecció què singifica el 10 d'abril del 2011 a Catalunya.

Font: Robert Ramos per El Punt