Salvat-Papasseit, un dels nostres

Tres dies mal comptats us queden encara per anar a veure l'exposició 'Salvat-Papasseit poetaavantguardistacatalà'. Una bona exposició ubicada al Centre d'Arts Santa Mònica dedicada a un personatge interessantíssim sorgit d'una època apassionant. Apassionant si xaleu amb aquest episodi de la història que cavalca entre finals del XIX i principis del XX, una època autènticament tumultuosa on tot començava de nou. La revolució industrial estava a la cresta de la ona i amb ella, les idees revolucionàries i futuristes s'instalaven i s'escampaven com una taca d'oli en una ciutat acostumada ja a les bullangues i als canvis socials.

Entremig de tot aquest enrenou s'aixecava un jove pobre, esquifit i delicat físicament, però poderós amb esperit i ferm amb les seves conviccions. Salvat era un intel·lectual llibertari cap visible del moviment futurista a casa nostra -la modernitat en la moral, l'art i per defecte en la ideologia-, que amb els seus poemes i escrits polítics es va guanyar un lloc a la història de l'avantguardisme nostrat.

Ell, com molta altra gent en aquest país, va fer l'evolució lògica d'un esquerranisme peninsular i uniforme a un separatisme d'esquerres i radical, sempre instalat però a la palestra cultural que amb una mirada altiva i transgressora li permetia visualitzar les coses d'una forma ben heterodoxa. Els seus referents anaven -o van començar sent- des de l'anarquista cristià rus Tolstoi i l'amarg Gorki, al separatista Daniel Cardona i el sublim Francesc Pujols, passant pel rei de la paraula viva Joan Maragall o el pedagog avançat Ferrer i Guàrdia, fins i tot el nietzscherà i positivista Pompeu Gener -Peius-. Com deia, uns referents i uns moments historics vibrants, durs i apassionants.

Us recomano amb sinceritat doncs, que tot passejant per La Rambla, havent passat el monument al gran Pitarra i just despés del mític CADCI, us introduiu al Sta. Mònica i us deixeu anar a través de la història.

*Per reblar el clau aquí us deixo amb el punyent i molt actual poema seu 'Ja era hora...' publicat a la revista Estat Català l'any 1923:

Ja és hora que la Pàtria que nostre cor adora

camini tota sola vers l’ideal que arbora
els nostres cors i penses de santa llibertat;

no pidolem lleis noves, ni demanem clemència,

volem per Catalunya aquella independència

que’ls enemics s’humillin sota el penó barrat.'