L'ensenya recuperada

Estic molt content perquè d'un temps ençà la bandera de St. Jordi ha recuperat la força i l'espai que li pertocava, tinguem present que és la primera ensenya que va onejar pels prats i els camins d'aquest territori que anomenem Catalunya. Ara, després de molts anys observant-la només als llibres o esculpida a la pedra en els edificis històrics del país, podem veure-la i gaudir-la amb molta més normalitat arreu. I crec que és de justícia començar a dir i a explicar que els primers que la van recuperar i la van treure de l'ostracisme des de l'etapa democràtica van ser els sectors joves supporters i hooligans que es movien a l'entorn del FC Barcelona.

Recordo encara, tal com va passar amb l'estelada històrica de l'independentisme -la de l'estel blanc-, com a principis dels noranta vam començar a enarborar-les sense complexos ni vergonyes, enmig de les mirades incrèdules d'un enquistat independentisme esquerranós ortodox que encara dominava bona part de l'independentisme català. Era sorprenent veure aquella bandera tan llampant i vigorosa en alguna manifestació política o cultural que fins llavors només l'havíem vista amb els anglesos -ells sí, sense complexos-, com les posaven als camps de futbol.

Ara sortosament, per fi l'ensenya del cavaller St. Jordi torna a formar part de l'imagnari col·lectiu català i abraça a gent de totes condicions i sentiments de la societat, tal com ha estat en el transcurs de tota la nostra història.

Que tingueu un bon St. Jordi, el nostre dia dels enamorats.

Imatge d'un mosaic -'tifo'- al Gol Sud del camp del Barça.