Laporta vol sumar

És curiós veure com els que inflaven pit fa tan sols uns mesos, ara surten a la premsa amb un punyal a la mà i amb cara de pòquer, no sense deixar anar algun estirabot absolutament gratuït i fora de lloc. La vida fa moltes voltes, sí senyor, i sobretot si crees grans parafernàlies populistes sense fonament i en un temps rècord. Però bé, cadascú a casa seva i molta sort, que a tothom n'hi fa falta.

Bé, el que sí que m'agradaria puntualitzar, puix sembla que certa premsa i alguns comentaristes de costellada no toquin vores, és el fet -en podríem dir petit terrabastall- que ha produït l'allunyament definitiu de Joan Laporta de SI, i el seu acostament a ERC. Entenc que el senyor Laporta -a més d'haver estat cap de llista- no és un ciutadà qualsevol i que, per tant, la sacsejada que ha significat aquest fet fa que qualsevol especulació sigui bona a l'hora d'omplir pàgines; però és clar, la sensació que intueixo que voleia en la societat ara mateix és que l'expresident del Barça ha entrat o entrarà a militar a Esquerra, o com ha dit certa personeta il·lusa, estaria disposat a presidir el partit i tot. No cal dir que aquesta declaració ha fet posar vermell com a mínim a més d'un amb dos dits de front, a més d'estar molt lluny de la realitat.

El que està fent el senyor Laporta és el que està succeïnt ara mateix a dotzenes de pobles i ciutats de la nostra nació, és a dir, un simple pacte de coalició de diferents partits per sumar en un municipi concret, i punt. Per tant reitero, entenc que hi hagi gent molt nerviosa perquè el personatge és important i, per tant, tota mena d'especulacions sobre ell hi tenen cabuda; però la gent i la premsa hauria d'anar més amb peus de plom a l'hora de dictar sentències.

En Joan Laporta ha estat el millor president del Barça de tota la història, i ha escrit una de les millors pàgines de la història recent del catalanisme sols per aquest fet; ara bé, encara s'ha de veure quines qualitats té com a polític. Jo des del principi hi he tingut les meves reserves, i encara les tinc, penso que ha de prendre molt com a polític i sobretot com a orador, però també és veritat que l'ésser humà es fa dia a dia, i ningú ha nascut ensenyat. Si a tothom sempre se li concedeix un temps de gràcia per desenvolupar les seves capacitats, ell també hi té dret, suposo.

Queda clar doncs, que el fet d'unir esforços amb ERC i Rcat per Barcelona, no només l'honora, sinó que el fa ser intel·ligent a l'hora de contribuir a una estratègia perquè l'independentisme a la capital de la nació no quedi en una simple anècdota. Altres, malauradament, sembla que s'esforcin perquè així sigui. ERC ha restat massa aquests últims anys, i ha après la lliçó, per tant, fent cas a la ètica natural, ara intenta sumar. Espero que això tampoc se li retregui, basicament perquè entraríem en una espiral perillosa de contra lògica absoluta.