Bé, fora conyes, no poso en dubte la boooona voluntat d'aquesta iniciativa que ha portat a terme l'actual directiva, bàsicament d'homes, del club, però no puc aguantar-me de dir que l'he trobada absolutament tronada, casposa, fora de lloc, i amb un cert aire judeocristianià que convergenteja, molt propi de l'actual directiva (per cert, per què no ho feien en el partit contra l'Arsenal, el mateix 8 de març, i no en un trist Saragossa?). Ja m'entendreu, el que vull dir és que tot plegat desprèn aquella superioritat, aquell sentit de la caritat, aquell 'sí dona, sí, tu vine que tot quedarà estupendu i molt bonic', aquella manera de ser tan patètica de dir que per les dones ho són tot i un ho dona tot, sense tenir en compte si elles ho volen. En definitiva, allò tan fals de fer una cosa un dia a l'any per quedar bé. I jo penso, les properes llotges per a qui seran, per als independentistes? Per als gays? O potser en podrien fer una pels transexuals que corren per les rodalies del camp.
Més d'una em podrà retreure que no tinc en compte la discriminació positiva, i jo li contestaré que hi estic completament a favor d'aquesta discriminació, però que crec que es fa d'una altra manera molt més efectiva, i no fent un espectacle ensenyant unes mones davant del respectable perquè queden bé i sobretot molt guai.
Els homes i les dones som diferents, i talment com Catalunya i Espanya, la relació hauria de ser d'igual a igual, i no fer un aquelarre de dones un dia per tenir el 'col·lectiu' content.
Imatge per a la posteritat (Albert Olivé, EFE): dones contentes seient en un lloc que no els pertoca normalment durant l'any pel sol fet de ser un col·lectiu rar, per gràcia divina del president Sandro. President, totes elles segur que aquesta nit han somniat amb vós, per ser tan amable i tan just. Allò que dèiem, la fastigosa i odiosa 'caritat'.
3 comentaris:
Si el Barça hagués perdut, la culpa hauria estat de les dones, que porten mala sort.
Els tribunerus són així.
Això de la discriminació per molt positiva que sigui al igual que la famosa paritat em semblen collonades dignes del Califat Qatarí.
Les dones ja fa dies que ens han passat la ma per la cara.
Una ministra francesa va assenyalar que el dia que posassen una dona incompetent en un alt càrrec, s'hauria assolit la igualtat. Qualque cosa bona li havíem de treure a n'en ZP...
Per cert des de la meva condició femenina, la discriminació positiva, la paritat, la tipologia d'actes que ens até i un llarg etc. de bajanades, les trop francament insultants
Publica un comentari a l'entrada