dimecres, 6 d’octubre del 2010

Va de populisme

No m'he pogut estar de manllevar aquest tros del brillant article de John Carlin i Carlos Pierini que sortia ahir al diari espanyol El País. De cop i volta i com una aparició, en el text hi he copsat ràpidament i fàcilment les diferències subtancials i profundes que hi poden haver entre dos països, entre dues comunitats, entre dues maneres d'entendre el món i l'economia, en definitiva, entre Catalunya i Argentina. L'un, és un país que es mou sobre la base de la realitat, del na tirant, de l'esforç i l'ètica, sense místics ni grans capitans... L'altre, és un polvorí de populisme, màgia, misticisme i d'ídols, i així els hi va...

Però compte, cap societat se'n escapa del poder d'atracció que pot produir el populisme, i això em fa pensar ara mateix en les nostres properes eleccions, i concretament en alguns dels candidats que s'hi presenten. Rumieu-hi una mica, i llegiu aquesta perla:

[...] El endiosamiento de seres Ídolos-Dioses a los que no se debe criticar, como a Perón, Evita, Maradona, Cristina Fernández o Néstor Kirchner, intocables seres sin errores, lleva al fracaso reiterativo y doloroso que arrastra a millones de argentinos al sufrimiento. El granero del mundo se va convirtiendo en un país lleno además de granos de pústulas creadas por el sistema: fracaso, pobreza, desnutrición, inseguridad, criminalidad, destrucción de las instituciones, ataque permanente a la prensa opositora, ataque a la ley, destrucción de la educación (eso también) y llegamos entonces a que la fantasía de ser un pueblo "protegido" por los Dioses cae en una triste y ridícula realidad. Las sociedades propensas a alimentar estas ilusiones, caen en la seducción hipnótica de líderes de estas características. Son sociedades cerradas, como dice Karl Popper, con un fuerte carácter autoritario, convicciones inamovibles y preponderancia al pensamiento mágico. En estos casos el horizonte de expectativas está absolutamente distorsionado por las ilusiones y las consecuencias se traducen en un sinnúmero de fracasos compulsivamente repetitivos. Decía Albert Einstein que la locura era repetir lo mismo una y otra vez, esperando diferentes resultados.

Independentistes, no us sona una mica tot això???

1 comentari:

Anònim ha dit...

Eric, aquesta entrada m'ha estat reveladora: gràcies! =:O)

Resulta que com tinc dos nacionalitats que, paradoxalment, no són les meves (brasilera i espanyola), tinc força experiència en saber veure el populisme - especialment a Brasil tot i que també, d'una altre forma, a Espanya. Però, ara, he vist que no l'havia sabut veure a Catalunya...

La providència del populisme és no contradir - aparentment - la democràcia, ja que el bon patriota creu qualsevol cosa! =:O(