Humanament, no puc sinó estar d'acord per la recent sentència del tribunal europeu sobre el cànon digital, una sentència que suavitza la desmesurada política de fets consumats de la SGAE espanyola, contra els petits i mitjans comerços familiars.
Tant humanament, com que continuo considerant imprescindible aquest cànon per a la resta de paticulars i per esdeveniments organitzats per l'administració o capital privat. Un fet que continua recollint, evidentment, la llei europea. Tot plegat, és tant senzill com entendre, que la música pot i ha de ser popular, i que la majoria d'artistes ens guanyem la vida tocant i no cobrant d'un lloc on la majoria de vegades et fan trampa, però és de calaix i també per un sentit estrictament d'honor i de dignitat, que la gent pagui per una feina feta, talment com paga per qualsevol altra cosa, i és evident que d'alguna manera s'ha de regular.
Per tot això i més, per combatre aquesta ignomínia vers el valor de les coses i la moda absurda de la gratuïtat, no puc passar per alt aquesta gravació del gran Albert Serra. Fan d'aquesta gravació, la trobo sublim!
Perdoneu, però algú ho havia de dir...
6 comentaris:
Anònim
ha dit...
El que diu de Creative Commons NO ÉS VERITAT. Per la resta sense comentaris... "què hem de fer nosaltres aquí? Cobrar, no?" jejeje quin papanates...
Més que un crack és EL PUTO AMO, com un que treballa a Mandril i és del país del bacallà... visceralitat i bastanta posse, enfant terrible i poca cosa més...
Volia dir visceralitat i bastanta posse, enfant terrible, a més d'això, poca cosa més... Ei, però això ja és més que la majoria! I evidentment amb això treballes arreu, com el que et deia de Mandril.
6 comentaris:
El que diu de Creative Commons NO ÉS VERITAT. Per la resta sense comentaris... "què hem de fer nosaltres aquí? Cobrar, no?" jejeje quin papanates...
Hehehe... Un papanates que és crack! c'est la vie...
Més que un crack és EL PUTO AMO, com un que treballa a Mandril i és del país del bacallà... visceralitat i bastanta posse, enfant terrible i poca cosa més...
Per això treballa arreu i li donen premis. Poca cosa és clar, poca cosa...
Abans de tenir prejudícis cal conèixer-los i després valorar.
Curiós que un que es fa dir Anònim titlli de poca cosa a altri...
Volia dir visceralitat i bastanta posse, enfant terrible, a més d'això, poca cosa més... Ei, però això ja és més que la majoria! I evidentment amb això treballes arreu, com el que et deia de Mandril.
Publica un comentari a l'entrada