Homenatge al Mestre

Avui fa 150 anys que va néixer el creador de la Paraula Viva, l'intel·lectual modernista per excel·lència, el Mestre amb ema majúscula, tal com l'escrivia el seu deixeble més directe, en Francesc Pujols. En Joan Maragall, el nostre excels poeta.
I és per això que des d'aquest humil bloc em sumo al seu homenatge amb aquest potent poema:

Excelsior
Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil.la
aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.

Fuig-ne de la terra immoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,
oblida't de ton regrés:
no s'acaba el teu viatge,
no s'acabarà mai més.

I no puc deixar de reivindicar també, la Teoria de la Paraula Viva:

Els poetes tenen una gran capacitat de meravellar-se i de retornar als mots la plena intensitat de sentit; per això han d'expressar l'emoció estètica sense el filtre de l'elaboració racional, com si fos dictada per la veu interior que experimenta el sentiment.