Tants caps tants barrets, fins a la victòria final

Un amic molt amic meu que viu a Barcelona sempre em recorda que, fruit de la nova onada independentista que estem vivint, sorgida d'una estratègia molt ben pensada des de fa 8 anys, és inevitable i fins i tot lícit que el conglomerat sobiranista s'esberli i, en conseqüència, creixin noves opcions polítiques. Jo també penso que és un fet inevitable, i lluny de ser negatiu, confirma el que molta gent ja vaticinàvem, que la independència de Catalunya no la portaria un sol partit polític, sinó que arribaria amb la unitat d'objectius (no tàctica), de dos, tres o quatre partits, si cal.

Ara es parla molt d'unitat. La unitat està massa vegades mal entesa, tenim fossilitzat al cervell un tipus d'unitat que hauríem de començar a modernitzar. La unitat pot ser de moltes maneres; tàctica, d'objectius, interessada... L'independentisme català no es cansa mai de demanar candidatures unitàries i solidàries, sense tenir en compte que és un error recurrent i garrafal. Primer perquè el caràcter català és liberal i no ho permet, i segon, Déu nos en guard que creéssim una estructura de partit únic. La nostra unitat és d'objectiu, aquest és el nostre tresor més preuat. Fixeu-vos que els partits catalans que hi ha al Parlament mai de la vida es posaran d'acord entre ells ni abans ni després de les eleccions, simplement perquè tenen objectius diferents, el final de trajecte és diferent. En canvi, dins l'independentisme sempre ens tirarem els plats pel cap tàcticament, però el dia que siguem majoritaris al Parlament, l'objectiu comú estarà servit, serà senzill posar-nos d'acord.

Jo el que demano ara i aquí doncs, és molta tranquil·litat i molt saber fer, que tothom camini a la seva manera sense fer-nos travetes i ja ens trobarem més d'hora que tard al punt de trobada. Les properes eleccions al Parlament del Principat seran refrendàries per a la nostra independència política, tots plegats tenim la oportunitat històrica de deixar en minoria per sempre més l'unionisme i arrossegar definitivament els sectors més atrevits de CiU, PSC i ICV cap a les nostres posicions. Primer però s'hauria de valorar si hi ha espai per un, dos o tres partits polítics independentistes al Parlament, si és així, endavant, hem d'aconseguir una majoria i iniciar el procés cap a la secessió, ho hem de fer entre TOTS sense menystenir el veí.

Malgrat les estratègies de Viagra, els aprofitats, els oportunistes, els il·luminats, els que baixen de l'hort, els apoltronats, les vedettes, els egos i els que es pensen fars i guies del poble, ara tenim l'oportunitat única de caminar cap a l'objectiu comú, cadascú de la seva millor manera (tots aquests que he anomenat també), cadascú amb la seva plataforma o partit polític. Hem d'arreplegar tots els vots possibles dels desenganyats, desafectes, abstencionistes, compromesos, intel·lectuals i tavernaris, per fer una majoria aplastant al Parlament, cadascú ha d'arribar allà on no arriba l'altre. Seria un error majestuós embrancar-se a fer una campanya electoral fraticida entre nosaltres. Algú s'hauria de fer un chequeo i eliminar-se el verí que porta dins contra certs polítics i opcions polítiques, deixeu en pau d'una vegada a la gent, deixeu treballar amb tranquil·litat els que com tu desitgin portar Catalunya a la llibertat.

Ara bé, si tot aquest atreviment i rebombori a l'hora de presentar més d'una candidatura independentista no funciona i al final no s'aconsegueixen més de 40 diputats independentistes al Parlament (perquè el tema és aquest no?! A mi me l'han venut així!), hi haurà d'haver un mea culpa monumental, per no dir una caça de bruixes, per haver errat l'estratègia i haver dividit el vot independentista. Queda dit.

Endavant amb la unitat d'objectius post electorals!

Matís científic: El mític divideix i venceràs és vàlid quan els que estan dividits no tenen un objectiu clar, precís i comú (ex. Guerra Civil). En canvi, si els dividits mantenen les seves especificitats singulars, però albiren exactament el mateix objectiu, són invencibles, puix l'enemic té massa flancs a ensorrar.