Spain is pain

Malgrat les declaracions del portaveu del Departament d'Estat dels EEUU, Philip Crowley, afirmant que la independència de Kosova és un fet aïllat i singular, fruit segurament d'un cert bon rotllo que Obama està vivint i ha d'escenificar amb l'actual president espanyol, la veritat és que la realitat és i serà tossuda. El que ha passat i la lectura que hem de fer és que, si un país vol, pot, és a dir, a aquestes alçades de la història, al primer món, qui vulgui fer la seva propia vida i seguir el seu propi camí, si lluita i creu en si mateix ho acaba aconseguint, així de simple i senzill. És la gràcia del triomf de la democràcia i la moral liberal, que en una bona part del planeta avui en dia ha triomfat, almenys de moment. Per això estem en el millor moment de la història i ho hem d'aprofitar al màxim, potser mai més ho podrem tenir així fàcil. La història està a les nostres mans.

Primer hem d'aconseguir la majoria social, i després fer una declaració unilateral des del Parlament. La primera costarà, perquè malauradament encara hi ha il·lusionistes que creuen que ja la tenim i no paren de fer espectacles grotescos, i lluny d'acostar-nos-hi, ens hi allunyen (hi som aprop però). La segona, serà com una separació normal i corrent, haurem de repartir els bens i aguantar els plors i amenaces de l'altre. Fins i tot nosaltres tindrem sentiment de culpa, i hi haurà una part del nostre cos que intentarà tornar, però tothom sap que això mai té marxa enrera.

Aquí va la llista d'una part significativa dels Estat que reconeixen Kosova:

Estats Units
Alemanya
Australia
Austria
Canadà
Japó
Itàlia
França
Finlàndia
Irlanda
Regne Unit
Suècia
Suïssa...

I aquí la vergonya del planeta (podreu veure que són països que brillen per la seva defensa pels drets humans):

Rússia
Bielorússia
Espanya
Sèrbia
Kazakhstan
Indonèsia
Xina
Vietnam
Romania
Argentina
Sri Lanka... vaja, les joies de la corona...