Els que hem passat ja els 30 amb el plus d'haver militat activament a l'independentisme més de la meitat de la nostra existència al planeta Terra, sovint comentem i recordem entre nosaltres (tot fent un acte de semi maduresa, tot sigui dit) fins a quin punt ha arribat a canviar el nostre entorn vital, l'independentisme català, i fins a quin lloc hem col·locat aquesta opció política dins la nostra societat.
Recordo aquella ingenuitat en què ens movíem, aquells aquelarres marginals destinats només als nostres, acabats amb batusses la majoria de les vegades, aquell despreci i ignorància absoluta que patíem no només dels nostres adversaris polítics, sinó de la major part de la societat (molts d'ells ara són independentistes)... Tot allò ens va servir, i de molt, però ara i d'ençar els últims 8 o 9 anys tot ha canviat i per millor, ha fet un gir de 180 graus, el desacomplexament nacional ha arribat a tots els àmbits socials, i el fet nacional català està a la palestra de la xarxa comunicativa del país.
Salvant distàncies i contextos socials, jo comparo aquest moment crucial del nostre poble amb el que va del Modernisme fins a la República. Tot el què va experimentar Catalunya en aquell temps fins a exclatar amb la República; desacomplexament, enginy, valors, força, seny i rauxa, tant en la cultura, l'economia com amb la política, vist amb perspectiva, és el que s'està donant ara i des del restabliment de la democràcia espanyola. Allò ho va parar un cop d'estat, això qui ho pot aturar ara?
No si val a rondinar pels descosits, malfieu-vos dels que es creuen fars i guies del poble, ja n'hi ha prou de posar pals a les rodes i a fer analisis totalment esbiaixats de la realitat social i dir que estem fatal.
ERC ha sigut, és i serà el pal de paller de l'independentisme, i ho ha sigut amb l'ajuda de tots, està clar, l'amic Vendrell ho explicava molt bé fa poc en una conferència; Colom va treure la paraula independència del tabú, l'Huguet va ensenyar-nos l'independentisme econòmic, i en Carod va crear l'independentisme integrador. Ara ens falta el quart home, un home que ja estat en aquests pocesos amb els ja esmentats, però serà l'home que arrossegarà el país cap a la cirereta final, aquest home evidentment és en Puigcercós.
Si del Modernisme vam anar a parar a la semi independència de la República, ara ja no hi ha volta enrera i d'aquí 5 0 10 anys en veurem una de grossa. Podeu pujar-hi de peus.
Recordo aquella ingenuitat en què ens movíem, aquells aquelarres marginals destinats només als nostres, acabats amb batusses la majoria de les vegades, aquell despreci i ignorància absoluta que patíem no només dels nostres adversaris polítics, sinó de la major part de la societat (molts d'ells ara són independentistes)... Tot allò ens va servir, i de molt, però ara i d'ençar els últims 8 o 9 anys tot ha canviat i per millor, ha fet un gir de 180 graus, el desacomplexament nacional ha arribat a tots els àmbits socials, i el fet nacional català està a la palestra de la xarxa comunicativa del país.
Salvant distàncies i contextos socials, jo comparo aquest moment crucial del nostre poble amb el que va del Modernisme fins a la República. Tot el què va experimentar Catalunya en aquell temps fins a exclatar amb la República; desacomplexament, enginy, valors, força, seny i rauxa, tant en la cultura, l'economia com amb la política, vist amb perspectiva, és el que s'està donant ara i des del restabliment de la democràcia espanyola. Allò ho va parar un cop d'estat, això qui ho pot aturar ara?
No si val a rondinar pels descosits, malfieu-vos dels que es creuen fars i guies del poble, ja n'hi ha prou de posar pals a les rodes i a fer analisis totalment esbiaixats de la realitat social i dir que estem fatal.
ERC ha sigut, és i serà el pal de paller de l'independentisme, i ho ha sigut amb l'ajuda de tots, està clar, l'amic Vendrell ho explicava molt bé fa poc en una conferència; Colom va treure la paraula independència del tabú, l'Huguet va ensenyar-nos l'independentisme econòmic, i en Carod va crear l'independentisme integrador. Ara ens falta el quart home, un home que ja estat en aquests pocesos amb els ja esmentats, però serà l'home que arrossegarà el país cap a la cirereta final, aquest home evidentment és en Puigcercós.
Si del Modernisme vam anar a parar a la semi independència de la República, ara ja no hi ha volta enrera i d'aquí 5 0 10 anys en veurem una de grossa. Podeu pujar-hi de peus.
4 comentaris:
No m'agrada el culte a la personalitat, a cap personalitat, ni tan sols la meua.
VOLS DIR?....JO NO M'HAN REFIO GENS
AQUESTA COLLA NO VA TENIR MANIES,EN REGALAR LA GENERALITAT A UNA COLLA DE BANDARRAS DEL PSOE QUE JA ES SER "BABAU" O POTSER MASA LLEST?.....
JUGANT AMB BCN.
Josep, jo no hi veig cap culte a una personalitat, escric a favor d'un projecte que estar liderat per una persona i construit per moltes més.
Pel que fa a l'estratègia d'ERC de cosir el país per atreure mig país (sociates) a les institucions catalanes i així fer un sol poble creant majories socials pel dret de decidir, i bla, bla, bla... Ja s'ha explicat massa cops, qui no ho entengui que s'hi posi fulles.
O és coincidència que quan l'independentisme és més fort que mai, hagi sigut quant ERC ha estat governant??!! Santa paciència!
Si no em cregués el projecte d'ERC no conservaria el carnet de militant.
Me'l crec i aposto per ell. Però també crec que en aquests set anys les coses es podien haver fet millor.
Publica un comentari a l'entrada