dimecres, 18 de juny del 2008

Sálvase quien pueda!


Si l'altre dia escrivia sobre el per què hem de gastar més petroli (reconec que tenia un punt d'ironia), avui parlaré amb més seriositat i perfilaré un xic més la meva teoria. Reconec que no serveix per gaire res el què vaig dir perquè l'or negre no s'acabarà tan fàcilment, els EEUU, és vox populi, en tenen d'amagat arreu i a més, n'acaben de descobrir una bossa immensa al Brasil.
Per tant, sé que el que diré tampoc serà popular però tampoc ho intento, el tema és que el preu del petroli no només és normal que pugi sinó que és bo perquè comportarà a una millor consciència i benestar global.
M'explico, l'ésser humà, ho sap tothom i és profecia, només aprèn i canvia a base de xocs i dificultats, doncs bé, la única manera de començar a pensar seriosament en energies alternatives és que el petroli acabi sent un producte de luxe (ja ho sé que llavors només se'n beneficiaran els rics, i què! ells no són majoria a la Terra), aquesta serà la única manera de conservar el planeta i d'acabar amb el despilfarro de la clase mitja occidental, ja no veurem més pares i mares amb 4x4 per viles, pobles i ciutats anant a cercar els nens a l'escola, hem d'acabar amb això i en més coses d'aquest tipus!
No hi ha volta de full, els xinesos i els indis estan a un pas d'entrar al mercat occidental, i ja us podeu imaginar com això pot repercutir al nostre món. El fet que no sé quants milers de milions de persones vulguin anar amb cotxe arreu, es vulguin fer segones residències o mengin fast food com nosaltres, els hi voldrem i podrem prohibir? No! D'això se'n diu crisis mundial a causa de la demanda.
Al món occidental hem arribat a aquest nivell que estem gràcies al Renaixament, la revolució burgesa, la revolució industrial i les lluites de classes, perfecte, estem com mai havia estat la humanitat, on pràcticament tota la població (també els garrulos), pot accedir a fer coses que només podia fer la classe alta o directament l'aristrocràcia: cultura, estiuejar, anar a esquiar, menjar pizzes, pop a la gallega i anxoves de l'Escala, comprar-se dos cotxes i un apartament cutre a la malaurada costa. Podríem dir que el socialisme ha triomfat al primer món, tothom pot accedir a gairebé tot, i jo me'n alegro, però... Ara haurem d'afrontar l'autèntica lluita de classes però ara a nivell global, perquè Àsia també voldrà tenir classe mitja, i evidentment no hi ha tants productes al món per abastir a dos mercats tant immensos com l'occidental (EEUU + Europa i una part de Sud-Amèrica) i l'asiàtic.
Per tant, certs productes hauran d'apujar el preu i la gent s'haurà de conscienciar que no ho podrà tenir tot com ara i en abundància, i a més inventar nous models alternatius.
Que pugi el petroli! i les anxoves de l'Escala! i així les valorerem més.

1 comentari:

Anònim ha dit...

em sembla que les gambes de l'escala estan força més valorades que el petroli... almenys en la meva escala vital... a casa meva i a casa les meves amigues omplen el dipòsit del cotxu quan els fa falta; i en canvi, no mengem gambes de l'escala quan volem...! fins i tot diria que no n'he tastat mai! :______(

bonu, mus veim porài!

salut!