Sí, sí, vosaltres, tota la massa sociovergent (polítics, empresaris, intel·lectuals de baixa estofa, periodistes, funcionaris, obrers...), la que ha parlat sempre en castellà a tota la immigració espanyola pel sol fet de ser de fora, per interès, per autoodi, per por o per una solidaritat mal entesa. La que abaixa el cap en qualsevol situació de conflicte de competències. La que mai ha cregut en la cultura popular catalana reduint-la a una simple expressió folklòrica i retrògrada, i que, en canvi, ha promocionat la cultura espanyola per post-moderna. La que ha fet un Cap i Casal multiculti i de disseny fals en comptes d'una Barcelona catalana, moderna i oberta al món. La que per fer negoci ho fa sempre en castellà, no fos cas que s'empipessin. La que es pensa ingènuament que Catalunya és una simple autonomia sense possibilitats d'autogovernar-se, per això ha posat un conserge gris com a president del país. La poruga que ha fet del coitus interruptus el seu A way of life.
Tots vosaltres heu fet d'aquest país un país de perdedors i de porucs, que ha donat per resultat, que l'expressió més desacomplexada de l'espanyolisme més rànci revestit de progressisme amb l'Àngels Barceló i la Cuatro al capdavant omplís, ahir a la nit de banderes bicolors (moltes d'elles amb el pollastre) i d'actituds garrules a tot Catalunya. Ahir em vaig sentir sol i estranger a casa meva, i això és molt trist.
Des del garrulo espanyol que no ha volgut integrar-se i que es comporta com un autèntic colon, espatllant el saber fer, la imatge i l'estètica del paisatge humà de les nostres contrades, fins al progre catalanoespanyol, passant pel catalanet
covard que s'abaixa els pantalons sistemàticament, converteixen un país que per condició és o era culte, hel·lènic, humanista, modernista, llatí i europeu alhora però, sobretot, obert i solidari, en un país malalt i sense nord des de fa almenys més de 30 anys.
Per això, ara i més que mai, em faig meva la frase del Mestre i savi de Martorell: "Visca Catalunya, morin els catalans!"
