2. Mentre el senyor Carod-Rovira llença els seus últims coets dient una vegada més allò que molts ja sabem, mostrant públicament el seu tedi i aquell ego tan cracterístic que tan i tan desacredita la seva vàlua intel·lectual. A can Calàbria intenten -no sense entrebancs mediàtics constants- reorganitzar-se i revaloritzar la mítica marca de l'esquerra nacional i independentista. Ho diré per si algú encara posa la banya en el lloc equivocat; ERC és on ha de ser ideològicament parlant, malgrat algú amb molta responsabilitat al partit intenti crear bàndols fent veure que uns estem pel front patriòtic i els altres pel front d'esquerres. Esquerra no es debat per la seva ideologia ni pel seu ADN, sinó per una nova reorganització i manera de fer política integrada als nous temps. Sembla mentida militar tants anys al partit i no veure que els dos fronts són un de sol per Esquerra. Unitat i seny o la mort, això és el que s'han de gravar al cap molts militants d'aquest partit històric i vital per Catalunya.
3. Mentre deixem enrere un cap de setmana marcat pel benestar que et brinda el món comarcal d'aquest país divers i l'escalfor de la companyonia íntima, amb plats suculents i vins que acaronen la felicitat, amb unes tardes relaxants sota un sol daurat que cau en la seva justa mesura empaltant i excel·lint la verdor sublim d'un terreny acabat de ruixar... Encarem sense paüra una nova setmana amb regust estiuenc i amb deliciosos presagis de reconfortants nits caloroses de gin tònics vora la mar calmada de Cadaqués.
Au!
7 comentaris:
mmm, no ho veig pas així. Al contrari, ara comença el debat de veritat: les raons de la indignació i la regeneració política. Oblidem ja els campings i parlem de la classe política que s'ens fa pipi a sobre.
Pimer de tot, trobo molt fort que estiguis parlant de 'classe política', saps realment què vol dir això? Saps que els hi atorgues un estatus superior? Saps que diferenciar-los a nosaltres tires enrere a la història fins a l'edat mitjana que realment sí que eren un estament diferenciat? Des de quan un polític és d'una classe a part? Compte que això és molt perillós.
Pel que fa a lo altre, cap problema, tu dius que comença el debat, molt bé. Però jo i molts més, ja portem mitja vida debatint en milers i milers d'assamblees, reunions, bars i manifestacions...
Salut i endavant!
Ah! I no ho faig acampant, sinó militant en organitzacions polítiques o socials, que és on es fa la real politik. Malgrat el món rondinaire faci tan soroll que ni es vegi.
Em sembles un rara avis -no és pejoratiu- :músic i polític!
Dragó -a vegades i toca- va dir i tinc present que desconfiessim de qui te voluntat de poder i mando.
Els polítics són una classe d'homes apart? Una casta? Podríem matisar. Jo només m'en refio del polític que és idealista. El que hi és per defensar el partit o sa ideologia...poc
Completament d'acord, bàsicament perquè tot el meu entorn polític -que és força gran, t'ho asseguro- és idealista. Per tant, cal anar en compte en dir que tots els polítics són iguals -no va per tu això-.
Pel que fa a l'imbècil, pedant i espanyolíssim Dragó, no hi estic d'acord, perquè que jo sàpiga la voluntat mai pot ser motiu de desconfiança. És a dir, si ningú té voluntat de poder i mando ens llancem directament al gandulisme i al caos anàrquic.
I sí, jo sóc un autèntic rara avis. No només sóc músic i amant de la política, sinó també un liberal-llibertari seguidor de Pujols. Agafa-ho com puguis...
Afino més, em sembla que ho deia així: qui té com a premisa i objectiu vital és símptoma que alguna cosa no li funciona bé al cap.
Mala notícia: Dragó és el prototip de liberal anarquista :)
Amb això tens raó, per desgràcia dels qui ens sentim liberals-llibertaris, el Dragó és un dels prototips. El seu problema però és la seva espanyolitat tan tronada i rància que no el deixa ser, precisament liberal. Això els hi ha passat sempre als liberals espanyols (Unamuno, Grasset...).
Publica un comentari a l'entrada