Abans-d'ahir la cultura del barrut social -per no dir asocial-, la cultura de l'antiemprenedor, la cultura de baixa estofa del todos los políticos son iguales va fer-se veure per quedar-se en aquesta ciutat tan colpejada per les diferents ideologies reaccionàries. El Failangisme que mai a marxat del Cap i Casal principatí.
És cert que Catalunya està immersa en el binomi seny i rauxa, i que cada x anys hem de patir la quota del sense sentit, de la bogeria i la ignorància, malgrat la diferència estructural d'abans era molt diferent i pitjor a la d'ara. Doncs bé, mentre aquí es parla durant un mes d'uns paios que es passen el dia fent assemblees que no van enlloc ocupant un espai públic, l'espoli econòmic monstruós que pateixen els Països Catalans i que permetria invertir en polítiques socials per a TOTS, estalviant-nos la major part de les retallades, es converteix un tema condemnat a l'ostracime. Francament, el realisme i el pragmatisme en aquest submón, i en tots als que per estètica els hi donen cobertura, brilla per la seva absència. I així na fent, fins a la derrota final... Per cert, per què no van a casa el Botín en comptes de fer el pallasso i la víctima davant d'un Parlament votat per més de 3 milions de persones??
La notícia que reconforta l'esperit després de tanta tristesa moral però, és que aquests dies 30.000 joves catalans no acampats estan decidint el seu futur en una selectivitat, que per aquesta ocasió ha introduit textos de Valentí Almirall, Joan-Lluís Lluís o Narcís Oller per posar només alguns exemples. Com dic, reconforta com després de tanta 'tonteria' el sistema continua funcionant.
La #spanishrevolution, tot un model de modernitat, cultura i fraternitat amb el poble català.
5 comentaris:
"Failangista" i "FAIxista" no són paraules noves. Durant la Guerra del 36 es van emprar per a referir-se a personatges molt violents i ideològicament dispersos.
Aquests són ideològicament dispersos però, de moment, no són gaire violents.
Paraula de verificació: polimai
Tens raó, en tot cas seria més apropiat dir, que s'hauria de recuparar aquest terme. Gràcies!
Estimat amic,
Gràcies per arrodonir amb un article els comentaris que molts anem fent sobre la moguda dels indignats. Prendre el carrer servei d'ordre com es va fer, sense anar més lluny, a Arenys'09 té aquests resultats. Però no et planyis per Catalunya: el nostre país té quasi 8 milions d'habitants i hi ha gent per tot. Per exemple, el moviment pro-consultes va prendre el carrer amb pas ferm durant dos anys i ho continuarà fent a partir de la tardor amb l'Assemblea Nacional Catalana que esperonarà amb sentit crític però constructiu als partits perquè avancin cap al referèndum vinculant. És com ha de ser. Pressió als partits perquè no s'adormin i conscienciació pacient a la societat sense perdre de vista els mèdia que tot ho desdibuixen o silencien. Així ha de ser i a fe de déu que així serà. Per Vicenç Ballester, que sí!
Prendre el carrer SENSE servei d'ordre... ha caigut una paraula del text. Sorry!
Gran article sr Herrera. Combatrem la estupidesa espanyola que regna "al movimiento" amb grans dosis justícia policial. Aquest ramat de xarneguos seràn ajusticiats a les places dels nostres pobles i ciutats.
Publica un comentari a l'entrada