Cinc apunts sobre les consultes.

1. L'estratègia de l'independentisme català (malgrat no tingui una organització social sòlida), de trencar el tabú sobre la qüestió de l'autodeterminació, de fer gimnàstica democràtica i d'expendir-se com una taca d'oli, és imparable i ja no té retorn.

2. Els resultats de participació, malgrat són baixos, ensenyen i apunten clarament que; si això fos un referèndum oficial i vinculant, on totes les despeses són pagades, amb campanya institucional, amb funcionaris treballant-hi, i sense el boicot d'un dels grans partits del país, es poden disparar i esdevenir completament assumibles per a la comunitat internacional i per a nosaltres mateixos, és clar.

3. S'ha de felicitar a tots els voluntaris, sense excepció, per la gran moguda històrica que estan representant. Ara mateix, cap altra movilització ideològica supera a l'independentisme català al principat de Catalunya. Això és un èxit que fa por als adversàris i anti-demòcrates, i impensable fa tant sols 10 anys.

4. Com que l'independentisme català ha mogut fitxa en el tauler de la política catalana (i estatal), i el dau que hem tirat ha sortit un sis. Ara s'ha d'actuar amb molta intel·ligència i no malgastar tanta feina feta. Ara la societat ja estar molt més preparada que abans per fer un salt més gran, i assumir un referèndum oficial promogut per la Generalitat gràcies a la Llei de Consultes Populars recentment aprovada pel govern català. Una llei que, malgrat la negativa sistemàtica que tindrem des de Madrid, significarà un salt potencial notable on podrem escenificar davant del món el xoc de sobiranies absolut, i tant desitjat des de sempre pel moviment d'alliberament nacional català.

5. Així doncs, hem d'estalviar futurs drames i fracassos com els d'alguns pobles i ciutats que ja han fet la consulta. Encara que hi hagi molta il·lusió i ganes, si alguna ciutat no està preparada i/o sociològicament per estratègia no convé, no cal ensenyar totes les cartes i acabar perdent la partida. Esperar al referèndum oficial és el més sensat i estratègicament positiu per acabar bé el joc, total, fa 300 anys que esperem, ja no ve d'aquí...
Ho sento molt, qui tingui incontinència que vagi al lavabo, però, com no tothom pot ser entrenador del Barça, encara que al bar tothom es pensa que ho és, no tothom pot fer d'estratega polític per moltes ganes que tingui per fer el referèndum al seu municipi. S'ha de pensar en global i no en local sobre aquesta qüestió.