L'autonomisme s'acaba

Curiosa tertúlia la d'avui al matí a l'emisora RAC1, on tot un gentleman com en Lluís Foix, lleugerament exaltat, avisava al friqui del Maruenda que ja n'hi havia prou, que si no se'n adonava que el pacte d'Estat de la Transició podria quedar greument tocat, i que el xoc de sobiranies seria seriós si el TC no reconduïa la situació sobre l'Estatut català. El director de La Razón li ha contestat amb veu més plàcida i de superioritat, que no, que exagerava i que els catalans sempre cridàvem igual, però sempre ens quedàvem igual també.

L'intel·lectual i eurodiputat Oriol Junqueras ho anomena sovint en els seus parlaments; L'independentisme català ha guanyat la batalla de la raó, ara només ens falta guanyar la batalla política. I és per aquesta santa raó, que és molt divertit a hores d'ara, veure com tot un regionalista de pedra picada, adverteix a un feixista modern dels perills que causen els abusos constitucionals que exerceixen els seus amics de Madrid. Mentre l'unionista en qüestió li respon que tot quedarà igual (en part gràcies a gent com el senyor Foix, és clar). Els dos, evidentment tenen raó. Un, pobret, sense voler-ho es posiciona cap el sobiranisme, l'altre, es manté inalterable en la seva superioritat opressora. És el que té està en una situació política límit, on l'independentisme català s'hi troba perfectament bé, puix és el culpable de provocar tot això gracies a la força de la raó.

El problema és si els regionalistes com el Foix realment aguantaran el xàfec espanyolista quan sigui l'hora de la veritat, a veure què fan per exemple en Mas, Duran-Lleida & co. Jo de moment no hi confio gaire, i tu?

No puc acabar, fent una mínima referència a l'espectacle vergonyós que van protagonitzar ahir tota la patuleia sociata, eco-sociata i progre tronada per homenatjar el jutge perseguidor i culpable de les tortures físiques que van patir desenes de patriotes catalans l'any 1992. Vergonya cavallers, vergonya!