Digueu-me estrany, però avui a la tarda, una tarda de molta ressaca mental, m'he posat un disc de La Trinca, concretament LP Pel Broc Gros, una de les moltes obres mestres que tenen. De sobte, patarrumba! La primera cançó que escolto és la que m'ha inspirat per fer aquest post d'actualitat espaterrant, talment, com tot el que feia La Trinca. Es podria dir també que eren futuristes, no?
El meu col·legi, és d'aquelles moltes cançons que feia La Trinca que t'estalvien d'agafar un llibre d'història perquè te'n fan un repàs pragmàtic i enginyós i d'una manera magistral. La cançó en qüestió té un to nostàlgic, però burleta alhora, i parla del paper de l'església catòlica a la nostra societat, sobretot a l'escola. Un paper que, malgrat el règim polític actual no estigui "lligat" a aquesta, continua traient els seus draps bruts.
Les religions són necessàries per la humanitat, fan que la gent tingui fe i que per tant siguin més feliços; però, com molts invents a la vida, les institucions responsables que tallen el bacallà en les diferents religions s'han corromput i han fet que el qüestió hagi sortit de mare, s'hagi banalitzat, hagi agafat el cantó fosc i hagi acabat esdevenint un retrocés mental i cultural per a moltes societats.
Al món occidental, si parlem en termes generals, està clar que estem en més bones condicions que en d'altres territoris del planeta on encara existeixen règims teocràtics destructius per a l'ésser humà. Ara bé, fruit de l'evolució democràtica i cultural que hem experimentat el primer món hem vist com l'església catòlica no només no evolucionava al mateix ritme social, sinó que ha tret a la llum (reitero, això només ha estat possible, gràcies a la nostra democràcia), les misèries més miserables, ja sabudes per tothom, que un ésser humà pugui exercir.
Sé que és una acusació dura, però considero que estan per dessota de les mentalitats malaltes dels règims totalitaris (aquests ho fan per un ideal polític almenys). No hi ha cosa més roïn al món que fer absolutament el contrari del que prediques, i a sobre presentar-te davant la humanitat com a far i guia espiritual. És a dir, contra el sexe fora del matrimoni i contra els homosexuals, però alhora toca-nens. Quins collons!!!!
Sé també que tot això algú m'ho podria rebatre, dient que faig demagògia perquè no tinc en compte la feina impagable que fan molts capellans al tercer món i a casa nostra també, i és cert, en sóc conscient i ho respecto de cap a peus, però ho sento molt, aquesta farsa ja no pot durar més i això algú ho ha d'acabar. Ho van intentar els càtars i els van cremar vius, voleu dir que ara no es podria canviar tota aquella patuleia de Roma i inventar una cosa nova?! Mon pare ja em va ensenyar de petit que amb els capellans i la gent de missa no m'hi fes gaire, i el gran Francesc Pujols ja va vaticinar que un cop es finalitzés la Sagrada Família de Gaudí (la catedral de la Religió científica catalana) seria la fi de les religions monoteïstes. Arribarà mai aquest dia?
Siusplau, escolteu-la, és molt gran!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada