"El capvespre al Tirsa és un blues. Cada volta de rellotge d'un blau més fosc, més dolç. La selvàtica brutalitat de L'Hospitalet pren formes com oníriques quan contemples l'espectacle vidres endins del bar. La copa és un Manhattan i estem tots a l'expectativa que alguna cosa passi".
Així de sensual és com el gran Salvador Sostres descriu si no la millor, una de les millors cocteleries del país. Aquest magnífic columnista i escriptor i enfant terrible alhora n'és un habitual d'aquest emblemàtic local, de fet, la primera vegada que el vaig sentir anomenar va ser evidentment en un dels seus elegants i alhora destructors articles que llegeixo i segueixo des de fa anys i panys. No vull entrar a valorar ara i aquí si el Sostres se l'hauria de defenestrar, posar-lo a la palestra o simplement ignorar-lo per les seves idees, el meu entorn ja sap què en penso a abastament d'ell. Però està clar que és inevitable reconèixer que és un molt bon escriptor i evidentment si parlo del Tirsa obligatòriament haig de parlar d'ell, bàsicament perquè en bona part, li dec a ell al descobriment i el gaudi d'aquest bàlsam d'estètica victoriana que reposa cada vesprada i nit al carrer Rafael Campalans de l'Hospitalet.
El Tirsa és elegància, saber fer i qualitat extrema, els seus còctels i gintònics són sublims i l'entorn agradable i educat, allí dins el temps no passa i les bones converses s'allarguen, és allí dins doncs, on malgrat uns diguin que es poden sentir com a París o Londres, jo em sento com a casa i penso que en qualsevol moment podria entrar la Ben Plantada d'en Xènius.
Allí qualsevol nit t'hi pots trobar gent interessant, polítics locals (aviso,els regidors sociates de la ciutat també), però també de rang nacional, a part de l'incombustible Sostres. La diferència i la cirereta del pastís (per no dir la del còctel) de molts altres locals del món mundial és que hi ha un servei exquisit i agradable capitanejat per l'afable i simpàtic Manel Tirvio, un expert en gustos i combinats. El Tirsa és Manel i Manel és Tirsa.
Les meves nits a Barcelona, des de fa un temps que tenen una opció que es diu Tirsa, i sé que allí sempre hi aniré molt ben acompanyat i trobaré la gent que em vull trobar.
Xin-xin!
1 comentari:
El lloc és bo, però el preu no és precisament barat.
I un detall sobre el Sostres: aquest paio té la meua edat! Dir que és un "enfant terrible" ... home, terrible una mica, però d'enfant res!!
Publica un comentari a l'entrada