L'Enric Juliana és un d'aquests personatges interessants pel que fa a la seva activitat periodística i perquè fa tota la pinta de ser un paio espavilat i viu. Però cau, s'erosiona i ratlla la ridiculesa, per no dir que es trastoca per complet, quan ha de tractar el tema nacional català i la seva via, ja imparable, cap a la llibertat política, altrament dit, normalitat política. És un estil semblant al de l'Amela, són uns individus que perden completament els papers quan tracten aquest tema, la seva ment es curtcircuita i acaben sent lamentables, talment com els Ciudadanos. Són personatges d'aquesta Catalunya decadent que aquí vaig descriure: http://delaguard.blogspot.com/2009/09/la-catalunya-decadent.html
Aquest destacat periodista de La Vanguardia, en un acte de lliurament del XIIIè Premi Ramon Trias Fargas d'Assaig Polític, va dir bàsicament dues bestieses dignes de ser contestades, l'una és si som independents, l'endemà ens convertiríem, com ja va passar l'any 1640, en un protectorat de la República Francesa. Us deixo triar entre riure o ignorar-lo. És curiós que aquesta colla sempre intentin burlar-se del catalanisme dient que és una rèmora del passat, doncs bé, aquí per desacreditar-lo ha hagut de retrocedir quatre segles enllà.
La segona perla és la següent: Seria un gravíssim error -va afirmar- que Catalunya en aquests moments es desentengués de la idea que s'ha de seguir pensant en termes d'Espanya. Evidentment aquí la única cosa que fa és ensenyar les seves pors, tal com han fet i faran sempre els regionalistes, bàsicament per no quedar-se sense amos i seguir sent uns perfectes vassalls.
Aquests personatges no han entès encara que sortosament al s.XXI ja no hi ha mercat únic espanyol, sinó mercat únic mundial, i que per tant, la impossibilitat de que Catalunya s'independitzés durant els últims 300 anys era precisament de que si marxava es quedava amb autèntics problemes per subsistir econòmicament (malgrat estic segur que ens n'hauríem ensortit), puix únicament el món era Espanya i els empresaris estaven no lligats, encadenats a les estructures econòmiques estatals. Ara no, ara no només no fa gràcia ser espanyol sinó que és econòmicament surrealista ser-ho.
És per això que el regionalisme ja no sap com defensar la idea de l'encaix a Espanya, i es perd amb idees visionàries falses i amb covardies i pors pròpies de l'autoodi.
2 comentaris:
N'hi ha molts que estan espantats davant la força que està prenent el sobiranisme, i proven d'atacar utlitzant el discurs de la por. El que hem de fer és contrarrestar amb arguments i demostrar que senzillament el que volem és esdevenir un país normal, com tots els altres. És més, davant l'actitud hostil del PP i el PSOE l'Estat provi és més que mai una necessitat.
Com la majoria de persones que tenen una certa rellevància a La Vanguardia és un pedant. I valora molt més l'opinió que la informació.
Publica un comentari a l'entrada