La sociovergència

Sociovergència és decadència, sociovergència és trasnochisme, sociovergència és autonomisme tronat, sociovergència és corrupció, sociovergència és tecnocràcia trista i grisa, sociovergència és covardia, sociovergència és Duran i Lleida, Narcís Serra, Miquel Roca i Josep M. Sala.
Aquesta patuleia que ha governat durant 30 anys el país, que s'ha repartit el territori, uns a la Diputació i els altres a la Diputació del General, i que ha governat Catalunya amb l'estimable ajuda de la premsa espanyola barcelonina està en època de vaques magres. L'autonomisme, representat en un cas per altes dosis de lerrouxisme i per un altre per actituds regionalistes montserratines, s'ha passat els anys donant classes de moral progre i del políticament correcte mentre el país s'enfonsava (i s'enfonsa) fruit d'un espoli econòmic insuportable practicat pels amigos de la Meseta. Ells són els responsables en bona part, també, que el sistema de representativitat política tingui importants deficiències, i evidentment, sigui un sistema molt menys demòcrata que els Estats Units (que per uns és el mal de tots els mals.
El sobiranisme és un estat mental sa i està en alça des de fa uns 6 anys, és modern. L'autonomisme i l'encaix a l'Estat és recargolat i fa pena, llàstima. És retrògrade.
El millor de tot ara, és que uns quants representants d'aquest estat mental estant caient com mosques. Apa!