Vam fer tremolar Espanya, encara que fos una miqueta, i també els regionalistes, federalistes i
tutti quanti espècimens d'aquesta mena que tenim al país. L'esperit d'Arenys de Munt no només va ser això, sinó que va fer enaltir l'estat d'ànim de molta gent que ho necessitava i va fer que el somni comencés a ser una realitat palpable. El que està clar és que el conflicte catalano-espanyol, ja abans d'Arenys, però sobretot després, és un fet real i important que afecta ja bona part de la societat catalana: hem fet créixer la majoria social i, per tant, la batalla l'estem guanyant per moments.
Doncs bé, en tot això tan gran que entre tots estem construint, i que justament s'ha donat en època del tripartit (per què serà???), ha sorgit en escena un sector de mediocres sense escrúpols i amb ànsies de protagonisme que estan fent el possible per trinxar aquest procés si no és liderat per ells (és allò de
la maté porque era mía) i que representen aquest independentisme que ja es qualifica de màgic, nerviós, tavernari o directament fricandó. Aquesta gent, molts dels quals són de nova creació i dels que fa 10 anys ens titllaven de radicals i adolescents mentre beneïen el pacte del Majestic, no només dinamiten per allà on passen, sinó que s'estan posant tot el món sobiranista en contra. Potser aquesta serà la manera que es quedin definitivament sols i no els quedi més remei que practicar el canibalisme entre ells; seria aquesta la millor solució, ho tinc clar.
Els mateixos que van destrossar la PDD tenint els sants pebrots de matar la marca mantenint un pols judicial durant un any, sumat amb aquests individus de nova creació que basen la seva acció política a voler eliminar els partits polítics catalanistes i els seus càrrecs electes són els que estan disposats a menjar-se la millor unitat que s'havia produït des de fa anys, que no és cap altra que la d'actuar junts la societat civil i els partits i institucions. Són tan ximples que ni tan sols saben la nostra pròpia història i, per tant, ignoren que les nostres derrotes han estat precisament quan aquesta unitat ha deixat d'existir.
Per quins set sous aquesta colla d'indesitjables es permeten el luxe de trinxar al cap de dos dies un acord històric entre la CUP, CiU, EPM, ERC, Òmnium i, per a més inri, ells mateixos? D'això se'n diu suïcidi polític.
Quan un país deixa de confiar en les institucions i d'estar-ne orgullós, és quan el populisme, les supersticions i les llegendes urbanes es posen a l'ordre del dia i l'anarquia no ideològica triomfa transformant un país en una república bananera.
De moment l'independentisme català ja té el seu partit populista i una sèrie de plataformetes opaques i sense implantació territorial que necessiten sang per subsistir; per sort els vampirs tard o d'hora acaben morint, o senzillament no existeixen.
De totes maneres, el procés de consultes continua i seguirà malgrat aquests egòlatres de baixa estofa i, per sort nostra, com deia més amunt, cada vegada hi ha més gent que ja se n'adona.
