
El massís del Montseny, amb les Agudes, el Turó de l'Home, el Matagalls (que veig des de casa meva), el Pla de la Calma, els pobles del Montseny i de Viladrau, l'ermita de St- Elies de Vilamajor, Collformic, St. Marçal... És un tros de catifa verda i una barrera natural que separa el mar de les comarques interiors, i que no tenint-ne prou amb això, s'enllaça amb les Guilleries, Savassona-Sau i el Collsacabra, formant així una mitja lluna de muntanyes i turons abastant almenys quatre comarques del Principat.
Tot això per què, doncs perquè l'ambient fa olor a vacances i la ment es torna una mica més poètica, i perquè aquesta nit el Montseny s'ha tornat a enfarinar una miqueta portant ja des del novembre, o sigui mig any! amb presència de neu ininterrompudament a les cotes més altes i a vegades no tant altes. Crec que feia molts anys que això no passava.
L'AIRE DEL MONTSENY
Mn. Pere Ribot (1968)
He trobat el meu terreny
i la meva llibertat:
la muntanya, l'aigua, el prat,
l'aire, l'aire del Montseny.
Cada timba, cada greny,
misteri de soledat:
el parell, l'home, el ramat,
l'aire, l'aire del Montseny.
Tot és pur, dolç i ferreny
i fort com l'eternitat:
silenci, pau i combat,
l'aire, l'aire del Montseny
1 comentari:
Una postal de vacances per a les que no marxem...
Publica un comentari a l'entrada