dimecres, 8 d’abril del 2009

El Montseny


El massís del Montseny, amb les Agudes, el Turó de l'Home, el Matagalls (que veig des de casa meva), el Pla de la Calma, els pobles del Montseny i de Viladrau, l'ermita de St- Elies de Vilamajor, Collformic, St. Marçal... És un tros de catifa verda i una barrera natural que separa el mar de les comarques interiors, i que no tenint-ne prou amb això, s'enllaça amb les Guilleries, Savassona-Sau i el Collsacabra, formant així una mitja lluna de muntanyes i turons abastant almenys quatre comarques del Principat.
Tot això per què, doncs perquè l'ambient fa olor a vacances i la ment es torna una mica més poètica, i perquè aquesta nit el Montseny s'ha tornat a enfarinar una miqueta portant ja des del novembre, o sigui mig any! amb presència de neu ininterrompudament a les cotes més altes i a vegades no tant altes. Crec que feia molts anys que això no passava.


L'AIRE DEL MONTSENY
Mn. Pere Ribot (1968)


He trobat el meu terreny
i la meva llibertat:
la muntanya, l'aigua, el prat,
l'aire, l'aire del Montseny.

Cada timba, cada greny,
misteri de soledat:
el parell, l'home, el ramat,
l'aire, l'aire del Montseny.

Tot és pur, dolç i ferreny
i fort com l'eternitat:
silenci, pau i combat,
l'aire, l'aire del Montseny

1 comentari:

Anònim ha dit...

Una postal de vacances per a les que no marxem...