dimecres, 4 de març del 2009

Fent trampes s'arriba a tot arreu.


Per a tothom és sabut que Espanya és un país de garrulos mesetaris que s'ha passat la vida oprimint pobles i nacions, una idiosincràsia col·lectiva que ha permès al seu Govern, crear un grup armat,torturar reiterativament dins les seves presons i tancar premsa no considerada del règim. Tot això, senyores i senyors, durant la seva més llarga època democràtica, segons la seva manera d'entendre la democràcia, és clar.
Doncs bé, la seva última estracanada ha sigut guanyar unes eleccions fent trampes, talment com els anys gloriosos del Madrid durant el franquisme, unes eleccions que haurien de ser la vergonya de com a mínim el continent europeu i que ha significat que l'espanyolisme sense complexos, pur i dur, sigui majoria a la cambra basca.
M'gradaria doncs, llençar tres coses que em surten immediatament del meu caparró:
La primera és que, no sé si la teoria d'ETA de quan a pitjor a millor serà bona per fer renéixer el poble basc, el que està clar però ara per ara, és que el poder i les armes per legislar Euskadi les tindran uns ressentits i gent molt perillosa amb set de venjança espanyolista, i això com a mínim fa una mica de por.
La segona i ja mirant cap a casa, és que tenint en compte que l'ADN dels sociates és el mateix a tot arreu (destruïr les nacions no espanyoles per hegemonitzar l'Estat), que ningú faci comparacions entre nosaltres i els bascos, Catalunya no és Euskadi i a la inversa, allà s'estan plantejant un govern frontissa i malaltís contra el nacionalisme basc. Aquí, han de mossegar-se les ungles perquè comparteixen govern amb independentistes, i a ningú se li escapa les feines ben fetes que estan protagonitzant, per exemple, les conselleries de Cultura o d'Innovació i Empresa, petites fites i petits èxits que quedaràn en els anys i que eren impensables durant els 23 anys de regionalisme català.
I la tercera, ull!!! Sabeu qui va votar també a favor de la vampiresca i terrorifica ley de partidos? Ni més ni menys que els de la Casa Gran del Catalanisme, CiU. És important no tenir amnèsia nacional, puix després ens passem el dia rondinant, anant de puristes de l'independentisme i acabarem trinxant-ho tot. Després no plorem si ERC té només 10 diputats en comptes de 30, ja ho veieu què passa si es fabrica un país dividit, que si guanyen ells cagada pastoret.

PD: De totes maneres, els dirigents d'ERC i altres dirigents sobiranistes d'altres partits, haurien de saber que ara ja només quedem els catalans i que el xoc amb l'Estat és imminent. O hi ha fermesa i unitat o ens destrueixen com a poble.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

SI ELLS SON UN "GARRULOS",QUE FAN TRAMPAS SENSA VERGONYA,NOSALTRES ELS CATALANS QUE SOM? O UNS IMBECILS O UNS TRAIDORS?.
PER CERT EL INEFABLE "MANELIC",JA S' HA OFERT DE PALANGANERO A ZP.
FERMESA? PER FAVOR.....
JUGANT AMB BCN.

Ròdia Raskòlnikov, des del Districte Zero ha dit...

Èric,

un cop més, 100% d'acord. Per desgràcia, quan l'independentisme català arribi a l'edat adulta, potser ja serà tard.

Això que diuen per aquí que el "Manelic" s'ha ofert de palanganero a ZP suposo que traduït al català vol dir que Puigcercós a ofert el seu suport palamentari al PSOE a Madrid. Curiós, quan ho fa CiU, és una responsable contricució a la governabilitat, mentre que si ho fa ERC, són uns palanganeros. Almenys no ho farà de franc, com quan CiU va votar a favor de l'investidura d'Aznar a canvi de res.

Anònim ha dit...

La diferencia entre que s'ofereixi CiU o s'ofereixi en Puigcercós a donar suport al Zapatero és que CiU no ha dit mai que volia la independencia i ERC sí.

Si Catalunya esta oprimida, algú la deu oprimir. Dic jo, no?

Semblaria que qui la oprimeix son Espanya i el seu estat/govern. I si el partit ERC que volia alliberar Catalunya pacta amb qui ens oprimeix, aleshores si que ja esta tot perdut, perquè les lluites per la independencia dels paisos se sostenen mentre hi ha dignitat i coherencia i ganes de vèncer i disposició a lluitar.

Quan pactes amb l'opressor, tot això s'esfondra i s'ha acabat.
Les bases es pregunten si son tontos.
Per això es va acabar ERC com a opció.
Ara ja es un fracàs i no ens portarà mai a la independència.

Dies de fúria ha dit...

TRES RESPOSTES IMPECABLES, CLARIVIDENTS, DE LA PATRÍCIA GABANCHO. ESPECTACULAR. ALS SEUS PEUS, SENYORA. BRAVO!!!!

-Se’n troba molts, d’aquests nous independentistes?
Moltíssims! Gairebé tants com exvotants d’Esquerra que diuen que no hi tornaran, i que per cert me’n trobo molts per tot arreu. I quan dic molts vull dir exactament això, perquè pensi que jo volto bastant...

-I per què creu que hi ha tants decebuts d’ERC?
Perquè se senten traïts per la complicitat d’Esquerra amb el projecte espanyol del PSC, que és molt legítim però no oblidem que sota l’etiqueta de “catalanisme central” que s’atorgen els propis socialistes hi ha un projecte d’espanyolització.

-I no va pensar en posar-hi un president d’Esquerra?
La independència, si arriba, no ho farà de la mà d’ERC.

Anònim ha dit...

Anònim 1: Quan puguis escriure amb un xic de dignitat en català et respondré.
Anònim 2: Si realment creus que ERC no ha fet absolutament res al govern, és que tens un problema d'informació. Per no dir ja que tractar-los de traïdors, em porta a records psicodèlics pròpis del sectarisme independentista català.

Dies de fúria: Ja en parlarem quan ens trobem company, hehehe...

Per cert, quina mania teniu en ser anònims! que teniu vergonyetes en dir qui sou? ai..... Bandidos!

Anònim ha dit...

Eric, soc l'anonim 2. Enlloc no he dit que ERC no hagi fet res al govern. El que dic és que com a opcio per avançar cap a la indeopendencia ja ha avortat. Des del govern ERC pot fer mes o menys cosetes, les que pot fer qualsevol petit partit socialdemòcrata europeu en un estat europeu. Però el que es dilucidava és si ERC era una eina per la independència. Está clar que no ho serà, i si tu Eric vols seguir-te enganyant, allà tu. El temps t'ho demostrarà.

La qüestió no és si governar millor o no. La qüestió és buscar l'enfrontament amb l'Estat. El PSC està encantat que ERC es preocupi de governar bé. A tot arreu, en les coalicions, són els socis grans els qui recullen els èxits i els petits es foten.