dimarts, 24 de febrer del 2009

Ànims amic Adam

Sé que em fico en un terreny fangós, bàsicament perquè el tema és de rabiosa actualitat i per tant encara està calent, però bé, jo sóc del parer que les coses s'han de parlar i discutir, així, en principi no hi ha d’haver problemes.
El fet és que fa molts pocs dies, el portaveu de les CUP, l’Adam Majó, va fer un post al seu bloc, si més no sorprenent, on després de fer una dissertació dura i legítima sobre com ell veia el partit de Macià i Companys, donava explícitament suport a la candidatura d’ERC a les eleccions europees encapçalada pel popular historiador Oriol Junqueras. Evidentment, això ha desfermat una allau de comentaris a favor i en contra al seu bloc, i fins i tot desqualificacions personals fetes pels puristes de torn, que ha fet que les CUP hagin tret un comunicat desvinculant-se del seu portaveu. De fet, això ho trobo correcte, una cosa és una opinió personal i l’altre una opinió d’un portaveu d’un partit, i les CUP no podien fer altre cosa que això mateix.

Però bé, jo que no sóc militant de les CUP, me’n guardaré prou de dir si ell ha actuat bé o no escrivint tot això sent portaveu d’un altre partit, això només pertoca als militants i als dirigents de les CUP, i ja decidiran, espero que amb serenor i sense tirar-se els plats pel cap, què han de fer i deixar de fer sobre aquesta qüestió.
Només vull deixar entendre i donar el meu suport a la base i al fons de l’escrit de l’Adam. Ell com tots els que ens definim com a patriotes, la gent transversal que creu en la unitat sobiranista, la gent que posa (de veritat) el país per davant de tot, creiem que és impecable i perquè no dir-ho també, atrevit, el què ha escrit l’Adam. A ningú de nosaltres se li escapa que l’Oriol Junqueras és una bona persona, és un patriota de pedra picada, i és d’aquests que es creu la lluita no com un fita personal ni partidista, sinó col·lectiva. Que aquesta persona hagi decidit ser el cap de llista per ERC! doncs millor per a ERC senyores i senyors, no hi ha més. I tots els independentistes ens n’hauríem d’alegrar que hi hagi una persona així al capdavant d'una llista, sigui la que sigui.

Hi ha poques persones com l’Adam a l'independentisme català, n’estic absolutament convençut, poques a tot arreu, a tots els partits. Costaria molt trobar-ne a ERC i encara més a CiU, i el què és més trist, també a les entitats i plataformes civils que no tenen responsabilitats administratives. Ell s’ha atrevit molt i no ha actuat de manera partidista, fins i tot, per això mateix, pot haver pecat d’ingenu, però per a mi el que queda és la intenció de les seves paraules, unes paraules sinceres i obertes de mires, unes paraules que agraden a l’independentisme transversal i seriós, però ai las! una opció que posa dels nervis al bunker de l'independentisme català, un bunker que mai, i ja van 40 anys, aportarà seriositat i saber fer al projecte. És el bunker purità de sempre i que veu enemics i traïdors a cada cantonada, no cal que us expliqui la història no? ja la sabem tots.

Que les CUP facin al que hagin de fer, però passi el que passi, si això ha significar cremar una persona amb la vàlua sobiranista com l’Adam, l’independentisme se’n ressentirà, com se n’ha ressentit tantes i tantes vegades amb altres estropicis que s’han fet. Serenor companyes i companys! I endavant amb les CUP, jo com a independentista desitjo unes CUP fortes i no ortodoxes.

Penseu que totes les nacions que s'han alliberat a la història, ha sigut per una unitat d'acció transversal i interclassista, aquesta és la realitat.

Ànims amic Adam.




4 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bé el post. Endavant amb l'esquerra nacional endavant amb l'esquerra independentista.

Toni Garcia

Ròdia Raskòlnikov, des del Districte Zero ha dit...

100% d'acord. L'ultrapuritanisme eixorc i garlaire no ens ha portat enlloc.

Dies de fúria ha dit...

Sort en tenim d'on ens ha dut Esquerra. Uf!

Adam Majó ha dit...

Merci Eric. La veritat és que la moguda m'ha agafat una mica per sorpresa. No em creia que la meva opinió fos tan important...ni que el que defenso a l'article fos tan estrany i escandalós. Tot plegat és força descoratjador, ho admeto, però de pitjors situacions ens n'hem sortit.
Keep the faith.
Una abraçada