Com més estat, més corrupció

Sempre he defensat, i he escrit, que la corrupció emana de l'estat, n'és filla directa. Sobretot quan es tracta d'un estat engreixat tal com ara el coneixem. Hi ha factors que ajuden encara més a l'embrutiment del diner públic (del privat ja és cosa de cadascú), com els règims polítics ideològicament autoritaris o models endèmics que es basen en l'antigor d'un alt funcionariat que es perpetua al llarg dels segles en la capital i centre de poder. estatal. El regne d'Espanya, junt amb d'altres països històricament oligàrquics com Rússia o la Xina, n'és un dels exemples més fefaents. Una altra evidència que defenso amb tots els ets i uts, és que el capitalisme real ha estat defenestrat per un capitalisme d'amiguets fent que el primer tingui un desprestigi barroer entre la major part de la societat, quan ha estat precisament el model que ha tret a més gent de la pobresa a escala mundial. Els guanys i les pèrdues haurien de ser privades i no socialitzar només pèrdues com es dóna ara en la major part dels estats corporativistes amb empreses addictes al règim. Qui ha causat aquest daltabaix que vivim té noms i cognoms, i tots provenen de l'excés del poder públic i les seves martingales sobre la ciutadania. No sé si m'explico...

Per tot això, no ens hauria d'estranyar l'allau de casos de corrupció que estan sortint els últims anys a Espanya i, com a part inseparable des de fa segles, a Catalunya també. El sistema espanyol més d'hora o més tard, sempre acaba petant perquè és un complex profundament clientelar i subsidiari, és una manera de fer que forma part de la pròpia idiosincràsia. Està incrustat a l'ADN social espanyol. Aquest últim succés amb epicentre a Reus però que amenaça a estendre's per d'altres contrades, el cas Innova, és un clàssic entre els clàssics. I té molt a veure en com uns partits catalans d'arrel regionalista s'han cregut durant molt de temps els senyorets del país, fent negoci aprofitant-se d'un sistema administratiu abonat a la baixesa moral com és l'estat de les autonomies espanyol. Són els mateixos que durant dècades ens alliçonaven als independentistes sobre com s'havia de fer la política, i ara, a causa d'aquest seguidisme lleial a l'engranatge hispànic tots van caient com mosques. És també una condició moral sostinguda durant anys per tota la claca tertuliana sociovergent que ha fet paquet amb aquest sistema roí que ara es desfà com un terròs de sucre, mentre es passegen pels platós televisius intentant fer veure que tot això no va amb ells, i alguns, fins i tot intenten fer-se un lloc en el sobiranisme.

L'estat s'ha de reduir i deixar que la gent s'organitzi la vida com vulgui. Els diners sempre estaran més segurs a les butxaques dels ciutadans. I nosaltres faríem bé de marxar d'aquest estat podrit com més aviat millor, tot esperant que la dreta catalana tingui allò que s'ha de tenir per acabar de fer aquest pas tan important per a Catalunya, i que les veleïtats de l'esquerra radical -ara tan de moda- no obtinguin el poder per crear un altre estat igual de mastodòntic i, per tant, igual de corcat.