24 de maig, primer plebiscit

Hi ha una mena de catalanor que encara no sap a què juga. És la que s'arrossega per allà on bufa el vent i és susceptible a tot el que diguin els mitjans. Si la claca convergent a les tertúlies diu que el culpable del suposat refredament del sobiranisme és ERC, doncs trinxem els republicans encara que siguin el partit que aguanti el govern i empenyin històricament l'autonomisme cap a l'independentisme. Si l'unionisme puja per la lògica que és una simple reacció a la puixança independentista dels últims anys, resulta que aquest últim ara es desinfla i el cangueli s'apodera de tothom. En fi.

L'última idiotesa que està calant en els debats és que les municipals no són un plebiscit perquè allà no es fa política nacional i només es vota a la persona i la gestió municipal. I qui collons us penseu que serà aquell alcalde? Un gos, un gat? Efectivament, serà una persona posicionada políticament en tot el que afecti el benestar de les persones i, per tant, també es postularà pel futur immediat dels catalans. Perquè a veure si ens entenem d'una vegada, pobrets il·lusos meus, algú es creu que si els tres partits que suporten el procés (CDC, ERC i CUP) tenen un pèssim resultat a les municipals, el govern espanyol en primera instància i tota la seva maquinària mediàtica després no faran escarni de tot plegat i ens voldran ensorrats definitivament? De veritat no veieu que els unionistes en el fons sí que estan parlant d'unes plebiscitàries? Estimats ciutadans del 'políticament correcte' que només voleu votar la persona, expliqueu-me què passaria si a Barcelona la Colau guanyés i C's quedés en segona força. Va expliqueu-ho, va! Ai, angelets... 

Les tertúlies dels mitjans de comunicació les carrega el diable, i l'independentisme té sectors encara fràgils que s'enlluernen amb qualsevol debat de supermercat. Si algú es pensa que la ruptura amb un estat com Espanya es fa un dia sí i un dia no, serem uns pelacanyes. Si us penseu que algunes coses tenen a veure amb el procés i unes altres no, com sembla que es creu el candidat de CiU a Barcelona, vol dir que la vostra anàlisi política encara és de parvulari. Si encara dubtem que una revolució, per molt democràtica que sigui, no tindrà costos, segur que farem el ridícul. Anem a crear un estat nou, i això vol dir que tot el que passi a partir d'ara mateix en la política catalana afectarà aquest procés que vivim. I aquestes frivolitats de fer-se més l'independentista en una contesa electoral que a l'altra, o d'estar cansats perquè els de dalt es "barallen", són pròpies d'una gent que mereix tot el que li ha passat Catalunya durant els últims 300 anys. Escolteu, pregunteu-vos si els que estaven a la barricada la matinada de l'11 de setembre del 1714 defensant la dignitat del país, estaven més cansats que vosaltres o es pensaven que la llibertat només es defensava a les Corts i no en cada racó del país. I doncs, què us heu pensat que és la política?

Article publicat al Nació Digital.