Catalunya i els bascos

L'institut Valencià d'Investigacions Econòmiques i la Fundación BBVA, el nou banc nostrat que fa anuncis costumistes patris, han fet un estudi econòmic interessant sobre l'evolució de la despesa en polítiques socials de l'estat espanyol entre el 2002 i el 2013. L'estudi titulat Serveis públics, diferències territorials i igualtat d’oportunitats, ens mostra una vegada més la cultura del subsidi que algunes comunitats tenen com a mantra i l'avantatge de les comunitats forals gràcies al fet de gestionar directament els seus recursos. Bàsicament, el que diu l'estudi és que les comunitats de l’arc mediterrani se situen a la cua en despesa social, mentre que les de la cornisa cantàbrica són les que inverteixen més. És a dir, per la mateixa regla de tres, qui retalla menys és perquè viu a costa d'un altre, o perquè s'ho pot permetre gràcies als fons autogestionats. Aquesta és l'Espanya autonòmica defensada per tot quant polític que s'ha cregut les bondats d'una transició que en diuen 'modèlica' i d'un sistema econòmic profundament insolidari.

El que m'ha cridat l'atenció de tot plegat però, i ara passaré de l'economia a la política, són les solucions que proposa el director de l'estudi el catedràtic Francisco Pérez. Efectivament, ell proposa un clàssic del debat polític que seria reformar el sistema de finançament per equilibrar les desigualtats i la, jo en diria, presa de pèl dels territoris improductius. En aquest sentit, correcte, però és una solució que mai dels mais es portarà a terme perquè l'estat porta segles mantenint un alt funcionariat que viu precisament d'aquestes ajudes. L'altra conclusió que arriba Pérez, és que els règims forals s'hauran de revisar perquè són una rèmora del passat que actualment estan fora del sentit comú (espanyol), sobretot enmig d'una crisi com la que estem vivint. 

I aquí és on aniré a espetegar finalment si em deixeu especular una mica que és en definitiva el que fem els que ens agrada analitzar la política. El País Basc i Navarra tindran un problema en majúscules, i augmentat, si Catalunya decideix tirar pel dret i autosalvar-se d'aquest infern fiscal que pateix que no li permet gestionar com vol la seva despesa social. La qüestió serà que quan Espanya ja no pugui xuclar de la mamella catalana, els que històricament han estat els mimats per la monarquia espanyola deixaran de tenir el concert econòmic ipso facto, i s'hauran d'enfrontar per primera vegada amb l'Espanya real. La improductiva. El règim foral penja d'un fil i això pot crear dues reaccions de la burgesia nacionalista basca, que alhora és profundament espanyola també; que s'oposin ferotgement a les ànsies de llibertat catalanes, o que acabin fent un cop de cap com nosaltres. 
Personalment, i em sap greu dir-ho així, m'ensumo que l'opció serà la primera seguint així la tradició del nacionalisme basc de passar olímpicament de les demandes catalanes. 

A els bascos se'ls hi acaba l'estat confederal del qual gaudien, i potser veurem algunes reaccions hostils que no agradaran a molts catalans -i a alguns bascos també. Catalunya i les comunitats basques, paradoxalment es poden veure en un conflicte d'interessos que defraudarà a molts i que en definitiva és la conseqüència de viure atrapats en un estat estructuralment deficitari i mal fet, per la senzilla raó que és pensat no per satisfer les demandes econòmiques dels que produeixen, sinó per controlar políticament els territoris. Un estat intrínsecament autoritari i intervencionista.

Article publicat al Wallstreet.cat