Resposta a Toni Comín

Estimat Toni, llegint el teu article 'La llibertat de tots' al diari Ara, no he pogut sostenir els meus ànims i m'he escrit a sobre. M'excites! Així doncs, amb deu minuts i sense pràcticament corregir res, t'he escrit aquesta resposta que et llanço amb tot l'amor possible.
.
Primer de tot, no hi hauria d'haver drets socials que emanin de l'estat. L'estat ha de garantir els drets humans i de propietat privada. Els drets socials se'ls haurien de construir les persones al marge de l'estat, amb el lliure pacte entre individus i el lliure mercat. I només garantir l'assistència quan circumstancialment un no pot dur una vida digne. Quan tu dius que el socialisme ha de garantir la llibertat dels individus en la salut i l'educació pública et contradius perquè la llibertat només és verídica si l'individu té la lliure elecció de triar el servei que vol. Dins un sistema totalment públic la gent no pot estalviar ni gastar el que realment vol i a on vol, en canvi, en un sistema impositiu baix i lliure, els ciutadans podrien estalviar i gastar sota la seva responsabilitat. La mercantilització ha d'existir en tots els camps, fins i tot l'estat hauria de competir amb les empreses privades per oferir un millor servei, d'aquesta manera una societat progressa i crea més llocs de treball, que automàticament es tradueix en una major ocupació i finalment en un PIB més alt. Els models escandinaus que, crec jo, són els que més t'agraden a tu, són un bon començament per aplicar un liberalisme més real -aquest és el nostre nexe, estimat. Efectivament, la flexiseguretat danesa, o la potent protecció social sueca, però alhora amb una economia molt competitiva i amb altes quotes de llibertat empresarial, és un model que ha triomfat perquè l'estat s'ha cuidat de donar uns bons serveis. Un fet inexistent a les latituds mediterrànies. Però jo vaig una mica més enllà, i crec que faríem un favor a l'ésser humà si intentéssim crear una societat totalment lliure, responsable, cooperativa i pacifista (que són les quatre condicions bàsiques perquè el liberalisme funcioni), sense que l'estat intervingués tant en les nostres vides. Bàsicament perquè la història ens ha demostrat que allà on s'hi concentra molt poder, és camp abonat per a la corrupció. I jo no em vull arriscar a donar-li més poder a l'estat encara que les intencions siguin del tot sinceres, com són les teves. 

Finalment. Les nostres opcions, de les quals hi ha punts en comú, són segurament utòpiques perquè els dos volem uns models que només funcionarien en una població culte i civilitzada, però ens separa certa moralitat -i segurament religiositat- alhora d'entendre l'ésser humà. Jo l'entenc llibertari i tu segurament més dependent. En tot cas, el gintònic entre tu i jo no ens el traurà ningú perquè lliurement haurem pactat, sense que ningú ens ho dicti, quedar per a passar una bona estona. Fins aviat i una abraçada.