Servidor de vegades deixa astorada alguna gent quan explico que el model que desitjaria per al meu país seria el de ciutats i petits territoris independents regits per consells ciutadans, dins un marc referencial comú (s'entén el català en tota la seva amplitud nacional), que alhora competissin i cooperessin amb serveis privats per aconseguir una millor prestació al millor preu. D'aquesta manera s'intentaria complaure els propis ciutadans perquè no marxessin a una altra comunitat política. És així com el consell ciutadà gestionaria una mínima despesa pública sorgida d'uns impostos molt baixos, i gastaria només el que realment necessita la comunitat, sense interferències estatals ni de direccions nacionals de partits polítics. El ciutadà seria, si calgués, copropietari conjuntament amb l'administració de la cosa pública. La propietat privada no és només una forma individual, ho pot ser també de manera comunal. Es tracta de treure-li drets a l'administració i retornar-li la responsabilitat a la gent. Les grans infraestructures s'acabarien fent amb grans acords interestatals des dels nombrosos mini-poders en joc i no des d'un Km. 0 centralista i autoritari. En definitiva, més polis gregues i menys Imperi romà.
Per tot això, celebro que territoris com el Moianès hagin fet el pas per continuar administrant-se els seus propis serveis amb el reconeixement com a comarca. Ara només mancaria que aquest reconeixement fóra real i no una administració més de l'hiper entramat estatal. Avançar cap a l'autogestió amb responsabilitat lliure ens farà progressar de manera sostenible sense bogeries caciquistes subvencionades sempre per l'estat central.
Article publicat al Wallstreet.cat
1 comentari:
El més important de la comarca del Moianès és que s'ha votat democràticament. Això és un precedent molt important.
Les fronteres administratives no són sagrades, i si ens podem carregar les fronteres estatals, també podem modificar les altres.
Tàbula rasa al nou estat.
Publica un comentari a l'entrada