A CiU, amb sinceritat

Us presento aquest petit text del gran escriptor manresà Josep Maria Planes i Martí (1907-1936), una reflexió que vull dedicar a la direcció de Convergència i Unió i al president Mas, als homes i dones que guiaran els nostres destins com a poble en els propers 4 anys i molt probablement més i tot.

M'adreço a vosaltres, als que teniu a les vostres mans el futur immediat d'aquest nostre dissortat país que ara mateix viu els moments més difícils i apassionants des de la restauració de la 'democràcia' a l'Estat. Vosaltres que en els propers anys sereu els responsables directes de les butxaques i de l'estat anímic de les catalanes i els catalans; Ara ja no val a fer la viu-viu ni la puta i la Ramoneta amb el nacionalisme espanyol, ja no queda marge per l'autonomisme i pel tan desitjat encaix amb Espanya. La crisi, l'avantatge del mercat global, la impossibilitat d'una intervenció militar i el suport més alt mai obtingut a favor de la secessió amb Espanya, fa que tinguem l'oportunitat més clara i precisa de la història per aconseguir la normalitat nacional tan somiada des de fa 300 anys.

Sóc conscient que aquesta és una tasca complicadíssima, que la política és un art de difícil explicar, però no us queda cap més remei que -en aquesta legislatura- cercar complicitats per anar a Madrid i presentar sense subterfugis el concert econòmic, perquè quan l'Estat us el rebutgi, tornar a casa i començar -amb les mateixes complicitats- el procés definitiu autodeterminista pel nostre futur econòmic i polític . Altrament, Catalunya pot esfondrar-se aixafada entre el sense sentit populista del carrer per un cantó, i Espanya per l'altre.

Ara més que mai cal posar definitivament la banya en el principal problema que viu Catalunya, que no és cap altre que el de l'anomalia nacional endèmica que patim, un drama que automàticament provoca una injustícia social sense comparació en altres llocs del món Occidental. Si no sou conscients d'això o no ho porteu a terme, no sereu dignes del poble que representeu i que us ha donat una més que còmode governabilitat precisament per fer aquesta tasca, no ho oblideu. Jo que no sóc militant ni votant vostre, estic disposat a anar al vostre costat en aquesta gran qüestió de qüestions. Feu-ho per favor, i passareu a la història amb tots els honors.

"Ha calgut que passessin trenta-cinc anys de la seva història perquè la Lliga es decidís a aliar-se amb els monàrquics enemics de Catalunya, ha calgut que el senyor Lerroux hagués passat pel bany de puresa de l'straperlo perquè el senyor Ramon d'Abadal el pogués estrènyer entre els seus braços. Tota la púrria, tots els immorals, tots els ascaris de la Dictadura que el Catalanisme, després de tants anys de lluita, havia aconseguit arraconar i reduir a la impotència, es revifen ara a l'escalf de la Lliga Catalana, gallegen, treuen el cap i es llancen desesperadament a la consecució d'una victòria que seria celebrada com a pròpia per "El Debate" i "ABC". El geni del senyor Cambó ha arribat a aquest punt de sensacional que un èxit de la Lliga en les pròximes eleccions seria interpretat pels diaris de tot el món com una derrota del Catalanisme".

(“La Publicitat”. “El Front d’Ordre”. 29-1-1936, tres setmanes abans de les eleccions a Corts del 16 de febrer).

No caigueu en el parany i no ho torneu a fer, no us llanceu als braços dels que ens volen anorrear com a poble, preneu l'exemple. Catalunya resta pendent de vosaltres.