Tercera via culpable

Quan algú exclama que la relació entre Catalunya i el regne d'Espanya es basa en un tracte de colònia a vegades se li diu que exagera el seu argument victimista, tot i que, més enllà d'aquesta acusació, resulta que com diu la catedràtica d'Història Eugènia De Pagès, Catalunya en les últimes tres dècades ja ha pagat un 200% del seu PIB a la metròpoli. O per dir-ho a la manera de l'Oriol Junqueras, "mentre a cada nord-americà el pla Obama li costa gairebé 3.000 dòlars (2.339 euros), el dèficit fiscal anual de cada català amb l'Estat és d'uns 3.000 euros". És a dir, els catalans paguem cada any un pla Obama a Espanya. Insuportable. A conseqüència d'això, és evident que la paciència dels catalans ara mateix ja arribat al seu límit, tot ésser humà n'acaba tenint, i això s'escenifica dia a dia en la nostra societat via manifestacions i aldarulls, la majoria de les vegades absolutament desorientats. Un desastre.

Els que durant anys i panys han dona suport a la tercera via, són sense cap dubte els culpables indirectes de tot aquest patiment econòmic que sofreix ara la ciutadania catalana, tingui l'origen que tingui. Per això, aquests irresponsables són els que principalment pateixen el desgast polític més cru fruit de la mentida que ells mateixos han fabricat durant els últims 40 anys. Pujol ha reconegut el seu fracàs polític. Maragall amb el seu govern, tot i haver estat el detonant que va obrir el meló del conflicte amb el TC espanyol, va acabar escombrat per l'"amic" de Madrid. Montilla quedarà en l'oblit de la història, i les escorrialles que queden del federalisme van caient com mosques aquests darrers dies.

El sistema autonòmic espanyol, pervers des del seu origen perquè fou pactat sota l'amenaça del sabre, certament podria haver funcionat per realitzar només la transició de la dictadura a la democràcia, sí, però en cap cas allargar-lo més de 30 anys. Aquest sistema igualitari, inventant regions improductives només per retenir Catalunya, és el culpable de tot el nostre drama econòmic -i del seu també. La tarifa plana que any rere any se'ns aplica per repartir solidaritat a la resta de l'estat és culpa també dels partidaris de l'statu quo autonòmic. Igualar per sota sempre ha estat el fracàs ideològic de la història, que és precisament el que s'ha aplicat a Espanya aquests últims decennis. Jo acuso la tercera via doncs (polítics i líders d'opinió), de ser la culpable del patiment econòmic de les famílies catalanes i el drama social i cultural que vivim com a comunitat. Culpables per haver sostingut i defensat amb vehemència i amb lliçons morals l'infaust sistema igualitari autonòmic espanyol.

Sortosament, Madrid finalment ha entès que ha d'acabar amb el conflicte perquè saben que per la via del pacte mai acabaran de satisfer Catalunya, i sé de bona font que a la capital del regne ja han decidit presentar batalla sense quarter per tancar definitivament la carpeta catalana. Vèncer sense convèncer, a l'espanyola. És a dir, Rajoy ja no cedirà ni pactarà, tirarà la moneda enlaire i que guanyi el millor, ergo el més fort i intel·ligent. Per això les dives de la tercera via van enfonsant-se mica en mica a major glòria dels independentistes. Veurem però si Catalunya és capaç de restar unida per fer el pas més important de la seva història, o cau en el mateix error de sempre, involucrar-se en la regeneració d'Espanya on Catalunya, per defecte, sempre hi ha acabat perdent. Els nous federalistes vestits de republicans espanyols -i alguns d'antisistema- són el darrer rot de la tercera via per intentar l'encaix impossible. Serem capaços de no creure'ns-els?

Article publicat al Nació Digital

Els líders de la tercera via durant dècades