Doncs bé, si jo fos el senyor alcalde no m'ho rumiaria dos cops, acceptaria el megaprojecte, li posaria quatre condicions -com per exemple no alçar un minaret de 300 metres-, i començaria a parar la mà. Per què ho dic això? Doncs perquè primerament, en una societat lliure tothom té dret a finançar-se els seus vicis, i no fer allò tan adolescent de demanar espais privats amb diners públics sota amenaça d'organitzar un parc temàtic bullanguer. Després perquè l'Ajuntament, ergo la ciutadania, es beneficiaria d'una ingent quantitat de diners molt valuosa en aquests temps tan complicats que corren, comptant-hi a més, els ingressos anuals mitjançant les corresponents taxes municipals que comporta tenir un establiment d'aquestes característiques. Finalment, a diferència de les declaracions de l'Albertito Fernández Díaz, seria un centre més fàcil de vigilar si tot queda concentrat allà, un lloc on tindran l'obligació de ser el màxim de transparents i rendir comptes amb l'administració. Ja se sap que fer l'abraçada de l'ós és la millor manera d'aturar a possibles malfactors socials.
Així doncs, més enllà de la vergonya aliena que em produeix tenir un espai d'aquestes característiques, on s'instrueix sota conceptes allunyats de la cultura occidental i amb un caire perillosament gregari, cal ser econòmicament pragmàtic i fer valer la popular cita religiosa que diu que, a la vinya del senyor tothom hi és benvingut. Encara que jo hi afegeixo; dins un respecte absolut a la llibertat i seguretat dels altres.
La Monumental de Barcelona |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada