El pacte per la llibertat rubricat per CiU i ERC posa per fi les bases del trajecte final llargament desitjat, ens dóna el bitllet per salpar definitivament cap a la normalitat nacional que Catalunya cerca des de fa tres segles. Si bé és cert que el procés estarà farcit de febleses i de boicots violents, no és menys cert que el conflicte amb l'Estat espanyol no té marxa enrere, si no és que el principal partit de Catalunya es vulgui immolar públicament abandonant la fermesa que fins ara ha mostrat. Mala peça al teler tenen, doncs, els que per una qüestió de mala fe o per immaduresa política encara malden per condemnar Catalunya a ser la província perpètua d'un estat decadent. I com que el camí fa pujada i serà brutalment tortuós, no puc deixar d'esmentar els que jo considero els tres principals perills que, en major o menor mesura, poden torpedinar el procés natural i democràtic que, amb una responsabilitat poques vegades vista en la política política catalana, el centredreta i el centreesquerra nacionals han engegat aquest més de desembre de l'any 2012.
Primerament, tindrem la trinitat malèfica i recargolada representada per Godó, Duran i Lleida i el seu entorn anomenat la família del pont aeri. És La Vanguardia, el diari gratuït més llegit de Catalunya -ai, perdó! subvencionat- que des del minut zero ha començat a abocar merda al partit polític que ajuda a l'estabilitat i empeny el govern a la consulta. Aquesta trinitat no pot suportar que la cosa agafi nivells seriosos i ja veuen amb preocupació el caràcter que estar agafant el procés.
En segon lloc, no cal que m'allargui denunciant el joc brut i predemocràtic que l'Estat espanyol practica i practicarà d'ara en endavant contra l'estabilitat social a Catalunya. Per això és de vital importància que ningú perdi els nervis ni es descarrili fruit del nerviosisme o la covardia que l'afecte hostil de l'Estat i els seus quintacolumnistes perpetraran per terra, mar i aire.
Finalment, caldrà tenir paciència davant un mal que Catalunya arrossega des de temps immemorials: aquell desordre reaccionari i sense sentit que en nom d'una lluita internacionalista sempre ens ha enfonsat en la misèria política i moral. Cal tenir sentit de país i anàlisi global responsable per estar a l'altura de les circumstàncies actuals. La cruïlla on estem ara es dóna molt poques vegades a la història i seria tristíssim caure en una altre mena de 'maig del 37'. Per això els partits de la cambra catalana que tenen influència i representació en tot el món alternatiu i antisistema han d'empènyer amb assertivitat el govern i no caure en el boicot estètic i redundant a què tant ens tenen acostumats. Crítica sí, però constructiva. L'adhesió al procés que han demostrat fins ara tranquil·litza i demostra que ara per ara són conscients del moment. Veurem com ho entomen les seves parròquies respectives i com resisteixen la pressió que a tots ens cau a sobre.
A tothom que viu a Catalunya sigui tant d'un bàndol com d'un altre, els recordaria això que Joan Sales va dir un dia: 'Als qui ens pregunten ¿és que oblideu que vivim una revolució? els responem ¿és que oblideu que vivim a Catalunya? ¡Prou experiments exòtics que arruïnen el país! Volem, sí, una revolució; però una revolució a la catalana. ¡Catalunya per damunt de tot!'
 |
| El centredreta i el centreesquerra nacionals rubricant el pacte per la llibertat |
Article publicat al nacióDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada