Jo votaré Esquerra Republicana de Catalunya per moltes raons en aquesta contesa electoral tan especial, ho faré amb tota la convicció perquè principalment penso que Catalunya no pot, en aquests moments tan decisius, exemplificar un altre espectacle lamentable com el de les passades eleccions del 2010. L'independentisme explícit no es pot permetre el luxe de dispersar el vot per acabar tenint una representació tan minsa i esquarterada a la cambra catalana, brindant com ara, l'acció i l'oposició política a un PP ranci i contrafet. El món, aquest cop ens mira amb una atenció que poques vegades a la història hem tingut, i seria decebedor, molt decebedor, que la garantia independentista que ha d'acompanyar el president Mas cap a un nou govern constituent que ens porti indefugiblement cap a la república catalana, tornés a efectuar el paper tan galdós que va fer ara exactament fa dos anys. Els catalans però, malauradament tendim a caure en el mateix error contínuament...
Penso també que un país normal i avançat no pot estar eternament atrapat en els dos eixos ideològic i nacional. Només els que pateixen de problemes existencials i psicològics volen mantenir indefinidament aquest binomi que solament existeix en les nacions faltades de caràcter. Ja va sent hora que ens fem grans i deixem de banda l'eix nacional per centrar-nos en les solucions pel benestar de les persones. Amb això vull dir que, en aquests moments, s'hauria de sobreentendre i donar per fet que els partits que tenen més possibilitats de tallar el bacallà, ja són diàfanament nacionals i/o sobiranistes, partits amb una clara lògica de país que tenen el democràtic dret a decidir incorporat en el seu programa electoral. Per això, ara cal per totes totes, definir un centre-dreta i un centre-esquerra nacional forts per conduir el país cap a la plena sobirania política i el benestar. Per fer l'estocada final, vaja. En aquest sentit, ERC és sense dubte el nou PSC nacional, és el partit que històricament ha representat millor les classes populars barrejat amb la petita i mitjana empresa autònoma. És aquell ensemblatge tan singular i ancestral català del republicanisme liberal i profundament social, que abarca el món rural i urbà, i que encalça ineludiblement a una gran majoria de catalans i catalanes. Això, ERC ho ha d'explotar com mai perquè ho té en el seu ADN.
El fet nacional, per sort de tots, s'ha expandit com una taca d'oli i s'ha escolat dins de la majoria dels partits polítics; per això, més enllà de màgiques i il·luses unitats independentistes que només serveixen per donar notorietat a autèntics professionals del sectarisme i la divisió, l'important és fer créixer la majoria social sobiranista tant per la dreta com per l'esquerra. És de vital importància, doncs, que una CiU forta (que ja ho serà de sobres!) estigui acompanyada per una esquerra nacional forta, per una ERC forta, que ajudi a costruir aquest embat que ara se'ns presenta. Catalunya ho necessita. Altrament, si CiU obté la majoria absoluta o plasmem de nou una penosa sopa de lletres al Parlament que només beneficia clarament a l'autonomisme/unionisme tronat, el país continuarà coix i amb una CiU absoluta mancada d'una garantia independentista que l'empenyi perquè no s'arronsi. El món ens mira, sapiguem fer-nos dignes de les circumstàncies actuals, doncs.
Article publicat al periòdic El 9 Nou (Osona i Ripollès)
1 comentari:
Jo també :)
Publica un comentari a l'entrada