"Els anarquistes eren sentimentals, xerraires i menjadors i els comunistes eren fúnebres, marxistes i fanàtics. Els primers, els trobava, per una estona, divertits. Els segons, irreals i impossibles."
"Exigir la llei i no complir-la és la característica del fariseu i per això és més repulsiu que l’hipòcrita, perquè si el fariseisme és una aparença de virtut que amaga el vici, la hipocresia, com tothom sap, és un homenatge que el vici tributa a la virtut. "
"Si un home pogués servir-se de la intel·ligència i pensar sense cap pressió, o interferència, de la sensibilitat i de la voluntat, acabaria per descobrir la veritat, de la mateixa manera que descobriria la bellesa perfecta si podia fer ús de la sensibilitat sense cap pressió, o interferència, de la intel·ligència i de la voluntat, com, en fi, descobriria el bé absolut si podia exercir la voluntat sense pressió, o interferència, de la intel·ligència i de la sensibilitat."
"La virtut és l’instint de superar els instints. "
"Morir per una idea no prova que sigui veritat."
"Cadascú té el dret de pensar com vulgui —encara que, en realitat, cadascú pensa com pot i no com vol."
"La superstició —una de les filles més revingudes de la ignorància— porta a creure morals les coses que no ho són i, per tant, a tractar-les moralment, és a dir, a sacrificar-se, o a sacrificar, per elles."
"La superstició —una de les filles més revingudes de la ignorància— porta a creure morals les coses que no ho són i, per tant, a tractar-les moralment, és a dir, a sacrificar-se, o a sacrificar, per elles."
"És cert, com ja ha estat dit, que l'home lliure de superstició pot fer el mal amb més facilitat que el supersticiós, però caldria afegir que la força que té aquest darrer per fer el mal és infinitament superior a la de l'altre. El primer, quan fa el mal, generalment, ho sap, mentre que el segon, quan fa el mal, creu fer el bé."
"Ja ho va dir Plató: si els homes, en comptes de ser, per regla general, pobres i rucs, fossin rics i savis no hi hauria problema."
I una anècdota, segurament la més cèlebre:
Al jardí de l’Ateneu, Francesc Pujols contempla filosòficament la laboriosa manera de caminar d’una tortuga, i resumint les seves cavil·lacions exclama: —Avui ja no se’n fan, de coses així...
Pujols al final de la seva vida amb Salvador Dalí en una visita a la Torre de les Hores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada