Convergents, deixeu de fer el mec

Escolteu, això de la transició nacional i el pacte amb el PP, o el que és el mateix, anar-se'n a dormir amb en Macià i despertar amb Cambó, està trastocant a certs ciuopinadors. M'explico, no hi ha manera de fer més el ridícul que justificar aquest pacte fent veure que això no va amb mi, tot intentant colar que les forces del mal m'han obligat a fer una cosa que jo mai faria.

Senyors i senyores de CiU, el cap ben alt i sense vergonya, el pacte amb el PP ja era un fet abans de començar les negociacions amb els altres grups, encara que calia mantenir la tensió fins al final. Legítim, evidentment. CiU per fer veure que hi havia intencions clares amb ERC. ERC per desempallegar-se del llast del tripartit, i el PSC per guanyar una centralitat que està perdent a comptagotes. Per molt que algú es recargoli, el cert és que el pacte CiU-PP per X raons ja estava dat i beneït des de feia mesos, un pacte que certament no és per tota la legislatura.

Defenseu-lo amb tots els ets i uts, collons! No digueu més que ho heu fet obligats i afronteu aquesta situació sense tremolors. Si defenseu bé el pacte amb el PP us en sortireu millor que si aneu fent el desvagat miserable. Hi ha moltes maneres de fer-ho; coincidència ideològica (en economia), moment de crisi extrema i responsabilitat amb el partit que governa l'Estat per majoria absoluta, facilitat amb el PP català perquè ha fet de puta barata... Mil i una justificacions per anar amb el cap ben alt i no fer més el pocapena dient que hi heu estat obligats. La llàstima deixeu-la pels perdedors.

Vau veure mai ERC dient que es va sentir obligada a fer els tripartits perquè CiU no els estimava? No, oi? Es van fer amb convicció absoluta i sense fer el paperina. Perquè sí, i punt. Sense remordiments. El tripartit era una necessitat en un moment d'atzucac convergent i la prova del cotó que certs partits havien de passar. Va acabar com el rosari de l'Aurora perquè no podia acabar d'una altra manera, perquè era una estratègia per cremar una etapa i desemascarar autonomismes i federalismes pedants. I a fe de Déu que s'ha aconseguit!

Ara cal mirar endavant i treballar pel dret a decidir, si creieu que heu de passar una mini etapa amb el PP per falcar millor l'estratègia, feu-ho plenament conscients i sense amagar el cap sota l'ala. Tots volem i esperem que CiU tingui dignitat i faci el salt junt amb ERC i, si no el fa, doncs merda per Catalunya. Però deixeu de fer el mec i entomeu les -lògiques- pressions que us arriben amb serenitat. Això és política, no hi ha més...