El centre del món

(Post dedicat a Josep Guardiola i Sala, entrenador del F.C. Barcelona)

A la Catalunya dels 20, 30, 40 i 50 hi havia gent que pensava i deia les següents coses:

Si d'Orient a Occident veiem Catalunya plaçada en un punt just en el camí que va del continent asiàtic al continent americà, el primer caracteritzat per haver donat una civilització de contingut essencialment religiós, i el segon per haver engendrat una civilització de caràcter essencialment científic, de nord a sud, com si diguéssim del gel del Pol al foc del Migdia, la creu catalana es troba també en el melic que lliga la concepció positivista de les ciències particulars, fredes i precises, amb la concepció mística de les mitologies religioses, roents i difuses.
Posada Catalunya entre el sol i la boira tal com per la geografia material s'ajunten i es pasten la llum i l'ombra com la farina i l'aigua, també per la geografia espiritual s'ajunten i es pasten la ciència que baixa del nord com l'aire dels Pirineus i la religió que puja del sud com el baf de Judea i el perfum d'Aràbia. Així la terra catalana, com l'ànima que l'aguanta, ha d'ésser naturalment temperada, conciliadora i apta per les grans síntesis solucionadores dels conflictes humans.

Francesc Pujols i els seus deixebles, tant tots plegats lul·lians per defecte, es van fer un fart d'escriure i pensar sobre política, economia, societat i espiritualitat que fruit a una visió molt clarivident basada en la realitat històrica i natural dels éssers humans, ara podem analitzar els resultats i les conseqüències que s'han donat i s'estan donant als nostres dies.

Si us pregunteu per què encara ara els conflictes mundials es basen en la religió, o per què els països pragmàtics i moderns tenen certa decadència, o per què Catalunya després de sofrir dos genocidis, no només està ben viva sinó que novament li està presentant un nou plet a la seva dominadora Espanya; Les respostes les podeu trobar en els escrits d'en Pujols.

Els enemics de Catalunya, i per tant de la democràcia, han intentat anorrear l'ànima d'aquesta terra a base d'ignorància, però no saben que encara que guanyin totes les guerres, estan perdent el temps. Perquè és fruit d'aquesta situació geogràfica i del temperament que es debat entre el seny i la rauxa, que han sorgit genis mundials en totes les arts i ciències de la talla d'en Ramon Llull, August Comte, Arnau de Vilanova, Ramon Sibiuda, Xavier Llorens i Barba, Gaudí, Ferrer i Guàrdia, Dalí, Pau Casals, Francesc Macià o el mateix Pep Guardiola. I per tant, si algun dia no quedés cap català en aquesta terra, no passaria res, puix els que vinguessin de nou a repoblar-la agafarien el mateix tarannà liberal (en la descripció clàssica del terme) i avantguardista de sempre, que fa que si Grècia va donar l'art clàssic a la humanitat i Roma el dret clàssic a Occident, Catalunya estigui destinada a oferir la Veritat científico-religiosa al món, una religió catalana que es basa en la raó i no en la fe, que un dia farà que la humanitat visqui en pau.

Per això Pujols, en un acte arrauxat a Tarragona va pronunciar a mida de provocació el famós: Visca Catalunya, morin els catalans!