Però ai las! avui el Parlament del Principat ha de decidir oficialment si prohibeix les corrides espanyoles o no, i per tant, tot això ha fet que molta gent (començant pels pobres polítics, quina patata calenta!) s'hagi de mullar a favor o en contra d'aquest fet. Us reconeixeré que no m'esperava que a mi em costés tant opinar sobre aquest tema, hi he donat moltes voltes, però el final m'he decidit per dir públicament que jo no hagués signat ni a favor ni en contra d'aquesta polèmica, amb el qual vull dir que trobo una pèrdua de temps i un sense sentit aquesta prohibició en qüestió. Crec que hi hauria d'haver llibertat per fer-ne i que els garrulos que vulguin en puguin gaudir. Talment com hi ha llibertat per matar en pèssimes condicions, condicions molt pitjors de les que experimenta un bou, milions de porcs i vaques per alimentar als sobrealimentats ciutadans del primer món.
En fi, no m'agraden les maneres d'uns i altres però és el que hi ha, i sabent això, opto per entendre a uns i altres. Si abans però he escrit què en pensava dels aficionats taurins, ara venen els altres:
No aguanto més l'estètica de l'esquerra pija i ortodoxa europea i sobretot la de casa nostra, em treuen de polleguera els indesitjables que paren un partit de bàsquet perquè hi juga el Maccabi o fan el pallasso durant el nostre 11 de setembre perquè hi actua la magnífica cantant Noa. No aguanto els falsos progres que es mobilitzen per una independentista saharauí i no diuen ni mu de les tortures a independentistes catalans. No aguanto la gent que es va manifestar contra la guerra de l'Iraq i calla davant el genocidi Txetxè i Kurd. I per tant, no puc amb la hipocresia de dir que menjar un filet de vedella de Girona poc fet, on hi regalimi un xic de sang banyat amb salsa Roquefort, o una llangonissa exquisida de la casa Sendra de Vic, o un crestó en escabetx dels Ports sigui una necessitat i no un espectacle. Si la cultura no és tortura, doncs que tanquin la Casa Sendra i la Fonda Miralles, perquè suposo que no us atrevireu a dir que l'aliment que surt d'allí és per una necessitat culinària, oi?
Un razeteur camarguès davant del brau
6 comentaris:
ei!
la veritat és que el tema dels toros em queda bastant lluny. si bé comparteixo que avui dia la cosa, la 'fiesta', és molt espanyola, cal recordar que la primera plaça de toros de l'estat espanyol és la d'Olot (i queda lluny de les terres de l'Ebre, eh?). entenc els que diuen que és un crim matar animals per esbarjo (fins i tot amb coartada artística josétomasiana). igual que al circ. fes el pallasso o trapezi sense xarxa, perfecte, però deixar estar els animals. correcte. per altra banda entenc que els que van als toros els hi moli, perfecte que els hi moli, jo no hi he anat mai (a una corrida en serio, sí que he vist les clàssiques vaquilles de les terres de l'Ebre) i no em crida l'atenció. com deia al principi, em queden lluny els toros i aquest debat. el que no comparteixo són els comentaris del final, amic Eric, amb el tema de la Noa o el Maccabi (perquè és el poble palestí i molts sectors jueus els que estan demanant a crits el boicot a l'estat d'Israel, no és una paranòia de quatre 'pallassos' que dius) ni tampoc el tema de la cuina i els aliments (la industrialització i implantació de la producció càrnica també em fot fàstic tot i no haver treballat a les calderes de Pepe Botero aka Casa Tarradellas, però no trobo malament que es mengi carn de qualitat sota una producció controlada, o artesanal, o pròpia o com li vulguis dir - crec que són coses molt diferents). una abraçada, senyor, i endavant amb el bloc! Delaguard. Delaguard. Jo m'entenia amb una senyora casada... i l'armari mirall!
Amic Angulo,
Que a Olot hi hagués Plaça, i fins i tot els afeccionats fóssin catalans (tal com ara), no treu que la Fiesta faci olor a neftalina.
Una cosa és estar en contra els ortodoxos jueus, tal com ha declarat la Noa i jo mateix penso, i l'altre és boicotejar per boicotejar i ser un antisemita de postal i de moda.
I pel que fa a la carn veig que estàs d'acord doncs que la de qualitat, no forma part d'una necessitat sinó d'un espectacle, tal com ho sentim els torristes.
Una abraçada.
Crack!
Respecte a Olot, ja ho he dit, que avui la 'fiesta' és prou espanyola. Si hi introduïm el tema naftalina, doncs està clar que les tradicions les hem de continuar vivint sempre i quant no decidim revisar-les, que de tant en tant també està bé.
Respecte el tema d'Israel, continuo pensant que si el poble palestí i amplis sectors jueus (fins i tot ortodoxes, que no sionistes) ha demanat un boicot actiu (econòmic, cultural, esportiu...), respondre al boicot no és antisemita ni antisistema de postal i de moda.
Respecte al tema carn, entenc que depèn quin filet és tan espectacular com entrar a un escorxador d'aviram dels que hi ha a molts polígons. Ara bé, són espectacles totalment diferents. Oi!
"No em causa un dolor especial que es mati públicament a un toro, però crec que seria més interessant que matessin al torero. L'espectacle guanyaria molt" Quim Monzó.
:)
Eric, estàs convidat a una ruta amb guia de primer nivell pels escenaris de la Batalla de l'Ebre i un tomb per les festes majors dels pobles de les Terres de l'Ebre...
Visca la llibertat! Visca la tradició!
Jo prohibiria el toro i la tora
Publica un comentari a l'entrada