dilluns, 14 de desembre del 2009

Crida a ERC, CDC i CUP

L'independentisme català ha crescut de 20 anys ençà d'una manera espaterrant, això és una realitat fefaent. Ha estat molta la gent de diferents sectors que ha fet créixer estratègicament el moviment i és innegable veure que els protagonistes han estat ments molt ben moblades provinents o properes als principals partits polítics catalanistes del país i als seus think tank (vull dir que l'estratègia no surt ni d'un bar, ni d'un okupa, ni d'un aplec folklòric). Ara no estaríem constantment amb la paraula independència a la boca i presentant un xoc institucional permanent amb l'Estat sense l'estratègia i l'esclat electoral i social que va protagonitzar ERC el 2003, sense una part molt interessant i ferma de les CUP i també d'un sector important sobiranista i amb poder de Convergència.

Però, ai las! no tot és perfecte al país surrealista per excel·lència. Des de fa uns tres o quatre anys, fruit de la crescuda del moviment barrejat amb la crisi institucional actual, el sobiranisme ha descobert una manera de fer i una estratègia, protagonitzada per nous independentistes que baixen de l'hort i antics mediocres del moviment, que ens estant portant a la histèria i al friquisme col·lectiu, vaja, que hem creat petits monstres rondinaires que es passen el dia proclamant la independència i criticant a tots els polítics sense excepció. Conclusió: estem morint d'èxit.

Ahir, la feina impecable, costosa i ben feta d'Osona junt amb respectables resultats d'altres llocs com Berga o Banyoles, contrasta amb la tristesa i la mediocritat de Vilafranca, Vilanova o Tàrrega (amb el màxim respecte pels voluntaris), llocs on l'independentisme tòxic hi ha posat les mans i la cara. Ells no ho veuen perquè es consideren els fars i guies del poble català, però els resultats canten per si sols i la realitat s'imposa.

Primer va ser la partició de la PDD, després l'akelarre davant del Parlament presentant una ILP impossible i mal plantejada per la independència, més tard la marranada del 3 d'octubre trinxant la reunió unitària pels referèndums; Ara volen fer un referèndum a tot Catalunya pel proper 25 d'abril. Esperpèntic i perillós, ens volen enfonsar a la misèria i a la mendicitat. Si Vilanova ha sigut un desastre, què passarà a l'Hospitalet, Terrassa o Tarragona?! Que us heu begut l'enteniment, o és que sou uns agents de l'Estat?!

Per això faig una crida als partits catalanistes majoritaris: ERC, CUP i CiU, i a la gent seriosa del sobiranisme a dir prou a aquestes ejeculacions sense nord representades per aquestes Plataformes de pa sucat amb oli, unes Plataformes que ningú les ha votat i ni tant sols representen a cap sector. Us demano que torneu a agafar la credibilitat, el timó i la fermesa que ha fet que una bona part de l'independentisme sigui un moviment seriós de poder i modern. Hem d'aturar els Mora, les Romeu, les Forcadell, els Espot i els Canela, sinó el país i l'estratègia desapareixerà i caurem altre cop al món del sobiranisme circense i a l'estratègia de l'espardenya, de l'aplec i la ratafia. Us heu d'entendre i actuar per reconduir l'estratègia i pel vostre/nostre bé, pel bé del país.

Ahir Osona va demostrar que amb feina ben feta i rigurosa, amb unitat i amb el binomi partits societat civil es pot tirar endavant i guanyar. Qualsevol altra cosa és fer volar coloms.

3 comentaris:

Josep ha dit...

"Independentisme tòxic", interessant concepte.

I sobre el friqueig polític i social, en podríem escriure una enciclopèdia.

Josep M. Diéguez ha dit...

Felicitats pel post, Gerard. Cal començar a dir les coses pel seu nom sense por a que ens acusin de botiflers. Total, ho faran igualment...

Josep M. Diéguez ha dit...

Perdó! Volia dir Eric, naturalment. Com que hi he arribat mitjançant un enllaç d'en Gerard...