La llibertat de vacunar-se

Arran dels últims casos de contagi de diftèria en nou nens de la Garrotxa, el debat sobre la vacunació s'ha disparat virulentament talment com si d'un partit de futbol entre els dos màxims rivals es tractés. Es veu que això de les vacunes també remou baixes passions, cosa que no m'estranya tractant-se de la salut i seguretat preventiva personal i col·lectiva. El fet és que, com és lògic, la majoria dels metges més ben reputats han defensat a capa i espasa la necessitat i l'obligatorietat de vacunar els nostres infants, i, com no podia ser d'una altra manera, també han sortit pels diferents mitjans de comunicació gent del col·lectiu que els periodistes anomenen anti-vacunes. Crec que és injust, i trencaré una petita llança a favor d'aquest col·lectiu, acusar-los d'estar en contra la vacunació quan han reiterat una i altra vegada que ells no rebutgen totes les vacunes, sinó, segons ells, la mala planificació dels governs amb una suposada connexió amb les grans farmacèutiques sobre la calendarització de les vacunes. No es pot obligar a ningú a vacunar-se si els virus que ens pot afectar no té una repercussió contagiosa, aquest és un principi de llibertat individual que crec que s'hauria de respectar. I al contrari, si el contagi és real, l'obligatorietat és absoluta, aquí no hi ha discussió possible.

Ara bé, què hi ha al darrere d'aquests col·lectius en aparença llibertaris, quin és el seu defecte, i per on flaquegen? Doncs com sempre pel mateix lloc. Són la mateixa farsa antisistema que veuen complots per a tot arreu, que tendeixen a l'autoodi occidental i que més enllà de defensar la llibertat individual, acaben sent un destorb pel mateix estat del benestar que ells en diuen ser els grans defensors. Perquè a veure, esclar, suposo que si una persona cau malalta perquè ella mateixa ha decidit lliurement no vacunar-se, aquests defensors de la llibertat de decisió individual entendran que aquesta persona es pagui la vacunació de la seva butxaca, oi? I que per descomptat no trepitgi la sanitat pública, oi? Em sembla que és evident que la monja Forcades per res del món defensaria un model generalitzat de mútues privades, però en canvi sí que la gent pugui saltar-se el sistema quan li plagui. Escolti, això no és seriós, d'això se'n diu ser un barrut, perquè la responsabilitat individual s'ha de portar fins les últimes conseqüències si no és que, el que realment es pretengui és fer una revolució profundament conservadora, que és aquella que primer proclames als quatres vents tota quanta retòrica antisistema -amb un iphone a la mà, però després, ai las! corres cap al papa Estat que et solucioni la vida si alguna cosa et va malament.