CDC, benvinguts

Sí, és cert. Convergència Democràtica de Catalunya no és la mateixa d'abans, han avançat, han aparcat el llast roquista i la camarilla del Pujol pare i han sabut llegir la realitat del país. L'avantguarda forma part del seu cos dinàmic i per això és un partit que se sap modular en el moment precís. Qui no ho vulgui veure així és que el seu anàlisi pateix fuites. Si un partit vol ser central ha d'espavilar-se i saber estudiar i copsar cap a on va la societat. CDC, que ha estat un dels dos grans partits catalans avaladors de la farsa autonomista que ens ha conduït fins a l'actual misèria econòmica i mental, a diferència del PSC, està corregint la seva estratègia i per això pot acabar sent un partit clau en el procés d'alliberament nacional. Al contrari del PSC, que segueix sense aturador el camí que porta a la cova i a la insignificància. No us estranyi que en poc temps vegem una escissió entre el PSC i el PSOE de Catalunya.

Convergència ha enterrat el pujolisme i ha iniciat un camí incert però amb el dret a decidir com a leitmotiv de la seva acció política. Ara bé, tothom sap que les paraules se les emporta el vent, i certament, aquest pot arribar a ser un dels pitjors handicaps de la formació liderada per Pujol fill. La seva arribada al govern de la Generalitat amb els seus incòmodes socis demòcratacristians, no es pot pas dir que hagi estat del tot reeixida. Més d'un any de govern ja i malgrat sofrir una crisi colpidora, la petja que estan deixant fins al moment en nom de la responsabilitat i l'ordre, és la d'un govern que vol però no pot, que rondina i lamenta però que col·loca els botxins a la centralitat del país, que toca os amb les retallades però és incapaç d'imposar unes taxes recaudatòries que governs liberals europeus ja estan aplicant. En definitiva, un joc massa perillós per a qui vol governar amb tranquilitat i longevitat.

És important doncs el que ha succeït aquest cap de setmana a Reus? Sí, sense dubte. Que el partit transatlàntic del país faci un gir cap al sobiranisme és una de les millors notícies que l'independentisme podia tenir. És una batalla guanyada. Perquè si gira el transatlàntic gira el país, i encara que molts sabem que les cames els hi tremolaran i que els laxants faran efecte, el pòsit ja està solidificant i per molt que després es vulgui tirar aigua al vi, el camí està traçat i és molt difícil tornar enrera.

Convergència ja no té aquells 23 anys plàcids de pujolisme regionalista, el poble està ofegat i necessita amb urgència una solució definitiva sense pedaços. De fet només els hi queda mig any per seguir fent la puta i la Ramoneta tal com estan fent ara. El temps s'acaba i el llistó se l'han posat força alt, la propera tardor sabrem si el Govern espanyol accepta els greuges de la Generalitat, i veurem quina és la reacció d'aquest renovat partit sobiranista.

CDC, benvinguts a la força de la raó. Com més serem més riurem.