Tres pinzellades de l'actualitat

Sembla que tingui oblidat aquest bloc, res més lluny de la realitat; el que passa és que durant els últims 8 dies la meva vida ha experimentat un petit trasbals en positiu, sí, sí, no us preocupeu, en positiu. Així doncs, aprofito el primer moment de màxima tranquil·litat per reprendre, encara que sigui en forma de pinzellades amb poca pintura, l'actualitat vista des de la meva curiosa ment.

1. L'aeroport de Lleida-Alguaire és una gran notícia pel país i és guapíssim! Aquest aeroport comercial, que serà el primer que la Generalitat gestioni completament, és un pas més per vertebrar el país i per millorar l'economia de les terres de ponent. Estèticament m'ha sorprès molt, acostumat gairebé sempre a l'arquitectura de plaça forta i gris sociata aquest aeroport em torna a aquella estètica tant Pop dels 60 i 70 que tan bé escau a tot el relacionat amb el món dels aeroports. Els colors referents a la terra que l'envolta són també molt ben trobats. L'enhorabona!

2. Endavant amb BCN 2022! Cada vegada aguanto menys (bé, de fet ja no els aguanto) els rondinaires, els anti-tot i els aixafaguitarres. Que s'ha de vigilar tot el que toquen els sociates? Sí. Que hem de procurar que aquests jocs siguin realment del Pirineu català (comptant-hi evidentment Andorra i la Catalunya Nord)? Vital. Però no m'entra al cap com algun català pugui està en contra del progrés del país i, sobretot, d'obtenir una oportunitat d'or més per evidenciar davant del món el conflicte polític entre Catalunya i Espanya (si és que ja no som independents). Algú encara no se n'adona que l'independentisme català ja no és com el dels vuitanta i sobretot com el del 92? El nostre independentisme d'ara, sortosament, ja no és il·lús, no va amb còctels Molotov, ni va de víctima, sinó que és pragmàtic, seriós i efectiu i, per tant, és importantíssim per una nació que vulgui avançar nacionalment tenir un esdeveniment d'aquestes característiques per fer veure al món qui som i què som capaços de fer. (Que no estem parlant de la farsantillada del Fòrum!).

3. A Vic hi ha merder, i no precisament per ser la capital de l'independentisme català, sinó per una problemàtica diferent i segurament que més complicada, que ni el buenismo i el buenrollismo, ni els friquis xenòfobs de l'ultradreta poden ni volen solucionar. Els drets bàsics universals s'han de garantir, almenys jo penso així, però senyores i senyors, la vida no és fàcil i la política menys. A vegades s'han de fer passos arriscats perquè la convivència futura sigui bona, i sobretot perquè aprofitats com l'Anglada no toquin ni un bri de poder. Jo no sé ara mateix si el model Vic és legal, però sí que la valentia del seu consistori en posar sobre la taula aquest fet d'una manera clara i real és d'admirar. El model italià és nefast i porta violència, i el model multiculti és irreal. Catalunya al mig com sempre, estic segur que sabrà trobar la posició temperada i justa per guiar a la resta el camí a seguir, com per exemple, sembla que ja ho estan fent alguns pobles de la Conca de Barberà. Continuarà...