dimecres, 17 de juny del 2009

Ser alegal o legal

Ser al·legal o fins i tot il·legal, són qüestions que no només no em fan por sinó que puc arribar a entendre, sobretot en certes circumstàncies i situacions on poden ser efectives per aconseguir un objectiu concret. De fet, en qualsevol conflicte nacional, sempre hauran d'existir certes formes si més no al·legals mentre el contrincant polític es comporti de manera antidemocràtica.

Un cop aclarit això, el que m'agradaria posar ara sobre la taula és la manera de ser o jugar a ser alegal. Dins el moviment d'alliberament nacional català hi ha una inèrcia endèmica, que ens ve evidentment de l'època franquista, però també alimentada als anys 80, quan aquest era absolutament marginal i sectari, que ha consistit a fer les coses amb un esclop i una espardenya i sempre fent equilibris. No es pot negar de cap de les maneres que aquesta manera de fer les coses, fruit del poc poder polític, econòmic com d'influència social que tenia l'independentisme, ha servit i molt durant anys per aconseguir algunes fites importants, a més, i això és innegable, també ha servit per crear un caldo de cultiu i un sofregit important que ha ajudat ERC (l'independentisme institucional) a tenir quotes de poder molt importants. Per tots és sabut que sense l'MDT, Terra Lliure, PSAN, Nacionalistes d'Esquerra, Casals independentistes, i un llarg etcètera, ERC no seria la mateixa d'ara, i aquest fet mai pot ser negatiu, sinó positiu. L'independentisme sense poder pot ser molt bonic i a vegades interessant, però només servirà per jugar a bales.

Tot això ho dic, i reprenc el fil d'abans, per la pantotxada i la fricada de la ILP per l'autodeterminació que van presentar ahir al Parlament i que per sort no ha tirat endavant. Evidentment no nego la bona voluntat de la iniciativa, però, algú realment es pensava que l'any que ve podríem fer un referèndum i guanyar-lo??!! Que aneu fumats o què??!! No us van ensenyar al col·legi que per guanyar has de ser majoria??!! Si es fa un referèndum és per guanyar-lo, o quasi. Sabeu el ridícul i la vergonya que hauríem passat davant el què haurien dit la premsa nacional, estatal i internacional??!! Se'ns haurien menjat vius!! Hauríem desaprofitat una oportunitat d'or i malgastat uns esforços valuosíssims. Què us penseu, que això és bufar i fer ampolles??!! Que no sabeu, il·lusos de vosaltres, que hi ha una massa social immensa que encara no sap ni què vol dir independència??!! Us aconsello que volteu més per l'extraradi barceloní. Per guanysr necessitem el vist-i-plau internacional, i només el tindrem si es fa legalment.

D'altra banda, el què ha presentat avui el govern català, fruit de la proposta d'ERC, segurament que tampoc ens portarà a la independència (actualment res ens pot portar a la independència legalment), però pot comportar un xoc de sobiranies brutal amb l'Estat, un fet que aquesta ILP no tenia ni en broma. El quid de la qüestió rau en que Espanya sempre tombarà una consulta per a l'autodeterminació, però la diferència és abismal si en tomba una de legal o una de il·legal. El pobre, i una mica ruc, de l'Ibarretxe, a l'Estat no li va tremolar ni un cabell alhora de tombar el seu Pla, perquè era il·legal, com la ILP d'ahir, en canvi, si es fa des d'una proposició de llei d'un govern legal, votat pel 90% del seu hemicicle com és el cas, el xoc polític a nivell nacional i internacional és molt més immens i molt més difícil d'explicar la negativa que l'Estat espanyol hi posaria. I és justament aquí i només així on es poden començar a moure veritablement les fitxes.

Ja ser que, segons expliquen els de la ILP, l'objectiu d'aquesta presentació era pressionar els nostres polítics (amb això hi estic totalment d'acord), sempre és bo pressionar els polítics, però tenint en compte que l'impulsor d'això té carnet de Convergència, la pregunta és, a qui veritablement ha anat dirigit aquest bluf infantil? Jo els hi demanaria ara, un cop aprovada la llei, que comencessin a fer la recollida de signatures i que aquest país comenci a actuar conjuntament entre la societat civil i alguns partits polítics.

Fa temps hi havia un adhesiu molt bo d'Estat Català que deia: Que la prudència no ens faci traïdors, jo ara diria: Que la impaciència no ens torni imbècils.

Ser alegal mola, però no arribes mai enlloc, i ser legal no mola però convences a la societat i arribes més lluny. Això és així companyes i companys.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt d'acord amb tu, estimat Eric!

Roger Bofill

Anònim ha dit...

Jugar a bales?
Doncs potser fora el que tocaria, perquè si ens hem d'esperar a veure quin espanyolot ens col·loqueu al Palau de la Generalitat anem ben servits!
Inoblidable la imatge del genocida Zapatero foten bots al balcó de la Generalitat.
Mai us n'estarem prou agraïts!

Eric ha dit...

L'odi a ERC se't menja i no et fa veure res més. Crec que no has entès res del post.
Jo sí que n'estic d'agraït Anònim que em llegeixis, tot i que no acabo d'entendre perquè no dones la cara.

Adam Majó ha dit...

Bon dia Vigatà!
Avui no estic d'acord amb tu, ho sento. Si hem d'esperar a que el referèndum d'autodeterminació encaixi en la legalitat espanyola ho tenim clar. Tard o d'hora, amb llei Ausàs o sense, s'haurà d'optar per un grau o altre d'al·legalitat. T'ho miris com t'ho miris, que un independentista impedeixi que uns ciutadans recullin signatures per portar una proposta al parlament per convocar un referèndum d'Autodeterminació és, per dir-ho fi, incoherent. I tampoc m'ha agaradat que recorris a l'insult per desqualificar a aquesta gent. Repartir etiquetes de Freaks pel país és fàcil, però serveix de ben poc.
Una abraçada patri.

Eric ha dit...

Salut amic Adam. Només una cosa que hi ha molta gent es descuida. La ILP TAMBÉ volia entrar com a una legalitat dins el sistema democràtic espanyol!!!
I per tant, és aquí on jo me'n faig creus, que es critiqui una opció molt més potent que aquest ILP que és la llei Ausàs. Per no dir ja de muntar un referèndum l'any que ve (això és lo friqui). Crec sincerament que ni tu Adam faries un referèndum l'any que ve.
No perdem el nord que sembla que últimament, amb la impaciència l'estem perdent.

Una abraçada patri.

Eric ha dit...

A més a més... No acuso a ningú de friqui, dic que el fet és una fricada.
Salut!

Manel des de l'exili ha dit...

Hola Eric,
com a promotor de la ILP i mebre del consell de deumil.cat, només et puc dir que la frikada serà creure que la Llei de consultes que ERC ´promou pot fer més que la proposta de la ILP.

Per vairs raons:

1) Primer, que qui decideix el text són els parlamentaris catalans a proposta del govern, després que cal demanar permís al govern Espanyol per poder-ho tirar endevant i després tens que recollir 3% del cens o mes o menys 200.000 signatures. En canvi la nostra ILP, només calia que la Mesa l'admatés a tramit (ERC + CiU + IC) o (ERC + CiU i abstenció de IC) i amb només 50.000 ja tindriem un ple al Parlament a on es debat el tema.
2) El fet que es demanés pel 2010, ja sabiem que seria del tot impossible, peró per aixó el Parlament en el debat del ple, podem canviar el text (negociant amb els promotors, es clar)i per exemple posar una data més adequada, per exemple 2014? o potser si no es volen mullar del tot, dir que els partits catalanistes (ERC i CiU o IC) es comprometen a fer un referèndum en menys de 10 anys o etc..
3) Del grup de promotors, es cert que hi ha gent militant de CDC, però d'altres que no ho som (bé jo soc ex-ERC) i també n'hi ha molts d'ERC. Per cert en Canela, que es el portaveu de deumil.cat, arrant d'aquest afer, ha decidit donar-se de baixa de CDC desprès de 25 anys de militar. Com pots veure, cada dia hi ha més independentistes, que estem cansats dels partits actuals catalans, que han deixat de mirar per la independéncia , com és el meu cas, i d'altres que estan cansat d'esperar que CDC faci el pas definitiu a ser també independentista (cosa que mai faran).
4) La idependencia mai l'aconseguiras acotant les lleis i l'ordre del qui et té sotmés. Mai cap pais a aconseguit la independència fent bondat i complint les lleis de l'ompressor. La ILP el que voliem , era que si la Mesa complia amb la coeherencia de les 4 resolucions anterors que havia aprovat el Parlament de que es reservava el dret d'autodeterminació de Catalunya, voliem aconseguir centenars de milers, per exemple 500.000 i si després el Parlament fa cas omís, muntar un sarau encara molt més gros que el de Brussel.les. Amb tantes signatures, si el Parlament ens fa cas i Espanya possa un veto o envia la policia o millor els tanqs, pots anar a Europa o a la ONU i demostrar que Espanya ens té sotmesos .

Ara tot això ha estat tallat d'arrel, i només els les persones amb mentalitat molt poc experimentada en la política de venuts i de sicaris que té tota nació sotmesa, pot pensar que la causa sigui una altra.

Com va dir el Dr. Carretero, avui, al Parlament de Catalunya, l'independentisme és estraparlamentari.
Amb la decisió de la Mesa, tens la confirmació

Endavant les Atxes

Eric ha dit...

Salut Miquel.
Mira, sincerament crec que friut de procés que estem vivint al país hi ha cert nerviossisme a tot arreu, això no ha de ser dolent en principi, fins i tot pot ser bo si ENTRE TOTS sabem jugar les cartes bé.
Fixa't que el primer que dic en l'escrit és que estic a favor en fer accions al·legals, puix sempre he pensat que són necessàries, sobretot per pressionar els que estan a dalt. I el segon que dic és que valoro la bona voluntat de la iniciativa, és veritat que després em despatxo a gust sobre la ILP, però és que segueixo pensant que el poder que tindriem si actuéssim junts (govern i societat civil) seria brutal, però sobretot actuar amb intel·ligència i sense l'estómac.
Hi ha una cosa, a més, que crec que és un error gravíssim de vosaltres, autoproclamar-vos com a únics independentistes, això no només és un error sinó que és perillós.
Jo que estic a ERC, em trobaràs sempre a tot arreu i és això el que espero dels patriotes, que malgrat tinguem anàlisis diferents sempre en el fons ens poguem trobar tard o d'hora. No separis ni dictis qui és indepe i qui no, suma!

Salut i pàtria!